dimecres, 16 de gener de 2008

Els nostres programes de ràdio (1)

España a las 7. L’informatiu de RNE (Ràdio Nacional d’Espanya). Com que ens aixequem a les 7, la gran majoria, el títol és España a las 7, a partir de les 8 es España a las 8. Neutralitat informativa (bé... ho intenten). Freqüència: 93.3 FM i 801 AM

L’editorial de Rac 1. No ens perdem l’editorial de Jordi Basté a les 8 del matí a Rac 1. En menys d’un minut les canta clares. Solem compartir en un 70% les seves opinions. A més, ens fa gràcia perquè creiem que és del barri d’Horta de Barcelona, i un membre del club va néixer al carrer Martí i Alsina abans de canviar de casa i anar a viure durant un temps a l’avinguda Pearson. Ànims Jordi !!! (i digues-li al tècnic que et baixi una mica més la sintonia quan llegeixes l'editorial. Ja t’ho vam dir una vegada !!!). Freqüència: 101.0 FM

La previsió meteorològica d’en Federico. Després de l’editorial, fem dialing. Increïble. Feu-nos cas. La previsió meteorològica de Federico Jiménez Losantos (COPE) és de lo millor que corre per les ones. No us la perdeu. Surt a les 8.05 del matí aproximadament. Freqüència: 89.4 FM i 1269 AM

Magazines matinals. Ens quedem amb El Món a Rac 1 i amb Herrera en la Onda (Onda Cero). Carlos Herrera no ha perdut la frescor de la ràdio. Fins a les 10 el programa és purament informatiu, a partir de l’aleshores i fins el migdia, és un magazine divertidíssim que et fa passar el matí com si res. Gran bouquet. Freqüència: 90.3 FM

La nostra gent. (COPE Girona), de dilluns a divendres al migdia. Presenta Pitu Anaya. Programa entretingut amb la solera i simpatia d’en Pitu. Genial. Com més anys passa millor, com el bon vi. Freqüència: 89.4 FM i 1269 AM

La ciutat de tots (Onda Rambla Girona – Punto Radio), de dilluns a divendres al migdia. Presenta l’Eduard Cid que físicament cada cop s’assembla més a Lorenzo Milà, ja ho vam dir. Professionalment demostra veracitat, per això ens agrada al club. El venim seguint des de quan presentava música a Onda 101. Quin temps aquells !!!. Freqüència: 89.9 FM

En el proper post, més programes de ràdio.

2) Tema Alqueria. Arran dels comentaris que ens deixen en l’anterior
post, parlem de l’Alqueria. El nostre relacions públiques, Juan de Soria, i la Carla, hi van anar abans de l’estiu a provar un arròs. Lògicament, van haver de reservar, ja que hi ha poques taules. El servei molt lent, lentíssim i el preu molt car. Un entrant, l’arròs i un postre, aigua i un vi normal surt per persona a 50 euros o fins i tot 60. Teniu-ho en compte. L’arròs molt bo. Però ... per aquest preu hi ha altres llocs. Està situat al carrer Ginesta. Un carrer estret i fosc (com el carrer Escudillers de Barcelona) a la dreta de la plaça de Catalunya, després del Pronovias, aproximadament.

3) Més restaurants bons. Ens demanen consell. No hem estat al Mimolet. El grafòleg in pectore, Hugo Montblanch, va estar-hi fa poques setmanes. Ens va dir que va passar gana i ho va trobar caret. Recomanem Cal Ros a la carta. En el proper post us direm perquè. I com a menú diari: Can Marquès (15 euros amb cafè) i Fornells Park (entre 19 i 21 sense cafè).

4) Rebaixes. Per les nostres admiradores: ja heu provat la marca Yera de les botigues de El Corte Inglés de l’Hipercor? Bona, moderna i a preus rebaixats de veritat (per a noies/dones de 30 a 45 anys). La Cristina (l’esposa de Ricardo Planasdemunt) es va comprar uns pantalons vermells guapíssims que li queden molt bé.

5) Suport a Lluís Coromines. Des del club i a través de SMS ens hem posat d’acord per trencar una llança en favor de Lluís Coromines, militant d’ERC, després de que hagi rebut una forta crítica del pintor Lluís Bosch Martí en el Diari de Girona aquest passat dimarts. En Mines (com així es coneix en Lluis Coromines) no es mereix ni de bon troç aquests atacs i menys que se’l titlli de “petit burgès”. Des del club, podem estar d’acord o no amb la seva ideologia, però sí que li reconeixem les ganes, la força i l’entusiasme per fer un país millor. Endavant Mines !!!

6) Aplaudiments per CiU. Genial l’eslògan de pre campanya: “Respectaran Catalunya”. Boníssim. Recorda els primers eslògans de la federació.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les informacions sobre rebaixes i restaurants,ho faré servir.Sou genials.

Anònim ha dit...

Aquest estiu passaré força dies a Londres.No hi he estat mai.Orienteu-me una mica si us plau:coses que no m'he de perdre,botigues barates,restaurants...I per començar recomaneu-me la millor guia actualitzada.Gràcies mil.

Anònim ha dit...

No tinc res a afegir al que vaig dir ahir sobre l'Alqueria: menjar industrial. Si l'arròs és bo, depèn de gustos, o potser al principi era més bo. Jo n'he menjat de millor en menus de 10 €.

El servei sí que era lent, no ho vaig notar gaire perquè erem dels primers però no es veia gaire empenta, no.

M'afegeixo al desig de que s'arruinin aviat. En general a Girona sobren locals amb pretensions i falten locals barats i honestos.

Anònim ha dit...

Sobre el BoschMartí, NI CAS.

Pels que no ho sàpiguen: és un ximplet acabat, que no ha fet mai re de bo en sa puta vida. Només escriu, i per cert malíssimament, sobre temes que no entén i a vegades per desqualificar gent que val molt més que ell.

I en Mines, sí que val, al marge de si hi coincideixes políticament.

Eduard Batlle ha dit...

Tot el suport a en Mines. Sempre!

Anònim ha dit...

Ara ja sabem com va quedar embarassada la Carla: ella i el seu home ja no sabien com matar el temps entre plat i plat a l'Alqueria.

Anònim ha dit...

Doncs jo vaig llegir l'article de Bosc Martí i em va semblar un conjunt de grans veritats, una darrere l'altra. Naturalment, le sveritats ofenen, i mé si es diuen públicament, però és d'agrair que algú s'atreveixi a dir-les. Tot el que va dir d'en Mines és ben cert: per més que a alguns els caigui simpàtic el personatge, no deixa de ser una mena de friki pel qual tot el que fa ERC és bo. I sobre tot té raó Bosc martí quan diu que els esquerrans de debó non poden ser ni nacionalistes ni independentistes; un esquerrà de debó té com a única pàtria els obrers de tot el món. Nacionalisme si independentismes no tenen res a veure amb esquerres, per més que ERC o en Mines ens vulguin fer creure el contrari.

Anònim ha dit...

En Mines no té cap exclusiva de l’entusiasme. És propi dels militants trobar bé tot el que fan els seus partits, quan no pleguen o els fan plegar (mireu el Ruiz Gallardón que un dia va dir alguna cosa hem fet malament, on ha anat a parar). En Mines precisament deu ser dels militants de tots els partits amb més capacitat de riure quan convé, i segur que s’estava fotent del tonto del Bosch Martí, un tipus que no té res de capacitat per la ironia.

Molt bo això de la pàtria dels obrers de tot el món: és ben bé que els ximplets són legió!

Anònim ha dit...

Podriem parlar de llibres.Us agrada llegir?Segú que aquí hi ha uns grans lectors.

Anònim ha dit...

an+onim 14:15h: precisament això criticava en bosch Martí, que el que es fa d'un partit ja el defensa per més barrabassades que faci. I posava com exemple en Mines. Bosch Martí criticava, a més, aquests que es pensen que una cosa, pel sol fet de ser catalana, és millor que una que no ho sigui.

I respecte la pàtria dels obrers, no és cap ximpleria: jo tinc molt més en comú amb un treballador, encara que sigui d'uzbequistan, que amb un empresari (o un pijo, ja que ens trobem aquí) català. ximpleria o no, aquesta és la idea del socialisme i el comunisme originals. És clar que ara tenim socialistes tan obrers com Àlex Sáez, els Nadal o De Puig. El que passa é sque Bosch martí és de les poques persones d'esquerres que queden a Girona, cosa que l'honora, i diu les coses clares (cosa que l'honora encara més). Per què aquí, molt dir "visca en Mines" i molt desqualificar Bosch Martí, però sempre sense arguments.

Anònim ha dit...

Recullo el guant a l'anònim que volia parlar de llibres. He acabat un llibre lleuger i divertit, però molt interessant: "Historias del calcio", d'Enric González. I ara estic amb un de molt més feixuc però ja considerat una de les grans novel·les del segle XX: "Vida y destino", de Vasili Grosmann. Te'ls recomano tots dos, un o altre depenent del dia que tinguis.

Anònim ha dit...

No perdeu el glamour,si us plau,que avui dia n`hi ha a molt pocs llocs.

Anònim ha dit...

Trobo que esteu una mica ganduls.Desde dimecres que no digueu res.Vinga!Fora la mandra!

Anònim ha dit...

Us aconsello el llibre:El curiós incident del gos a mitjanit,làutor es diu MARK HADDON

Club Saratoga bis ha dit...

com que el Club Saratoga està una mica gandul, ja ocupo jo el seu lloc:

L'embaràs de la Carla va molt bé, les nostres dones s'han gastat 70 euros per cap en depil·larse les ingles, hem anat a fer un sopar d'estratègia al Mimolet i saludem als nostres admiradors i admiradores.

Anònim ha dit...

El Mimolet !

Quina mala idea, és un altre exemple pretensions massa ben pagades i d'allò que deia de menjar industrial disfressat de gastronomia.

Firmat:
Club Sara Sense Toga

Anònim ha dit...

Que torneu a estar de vacances?Espero que algun entès en el tema (que segur són molts)m'expliqui coses de Londres,hi vaig a l'estiu per primer cop i vull anar sobre segur.

Anònim ha dit...

Ves a buscar sense falta el llibre "Historias de Londres", d'Enric González. El llegiràs en un parell de dies, et divertiràs i estaràs preparat pel viatge. Mira que fàcil.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a qui m'ha recomenat el llibre "Historias de Londres"Avui mateix em movilitzaré .Ets molt amable.

Anònim ha dit...

no hi ha de què. Jo l'acabo de llegir i, a més de divertir-me, m'ha fet venir ganes d'anar a Londres. A veure si deixes la teva opinió aquí al fòrum aquest, quan l'hagis llegit.

Anònim ha dit...

JA TINC EL LLIBRE "Historias de Londres".Avui el començaré,ja diré quelcom.