Versió Rac 1 (Rac 1). De dilluns a divendres de 16 a 19. Amb en Toni Clapés i el Sr. Marcel·lí. Fan passar la tarda que no t’adones. Freqüència: 100.1 FM
La ciudad invisible (Radio 3 de RNE). S’agraeixen programes d’aquest estil per comprovar que a la ràdio hi ha originalitat i que es pot viure en un món millor. Un món imaginari. Recomanat 100%. De 19 a 21. Freqüència: 95.9 FM. Visiteu el seu bloc.
Radio gaceta de los deportes (Radio 1 de RNE). De dilluns a divendres de 20.30 a 22. Es nota l’absència de l’inefable Juan Manuel Gozalo, però Juan Yeregui intenta que no es noti l’olor madridista que impera per les cadenes de ràdio espanyoles en els programes esportius. Freqüència: 93.3 Fm i 801 AM.
El cafè de la república (Catalunya Ràdio). De dilluns a divendres de 21 a 23. Un programa informatiu original, una mena de revista informativa gens avorrida. Hi ajuda en Joan Barril. Freqüència: 102.2 FM.
Catalunya Nit (Catalunya informació). De dilluns a divendres de 23 a 24 hores. Un programa informatiu dedicat només a la política. L’espai favorit de Gustavo Andraitx i de Mauricio Javier Estrach. Frequència: 101.8 FM
Tu diràs (Rac 1). Cada dia de 23 a 1. Per damunt de tot, ens encanta la tertúlia. El nostre tertulià preferit, en Jordi Bosch. En Joan Maria Pou ha continuat la línia d’en Jordi Basté i d’en Xavier Bosch. Ens alegrem.
En un altre post us farem saber els nostres programes preferits del cap de setmana i les emissores musicals que més escoltem.
2. La ràdio de la Cristina. El bonic ànec que veieu a la foto d’aquest post és, encara que no us ho creieu, la ràdio de bany de la Cristina, l’esposa d’en Nicolau Reig, el nostre Vice-president segon. Es diu, com us podeu imaginar, Duck Ràdio. És de goma, flota i té un altaveu al cap que és resistent a l’aigua. El sintonitzador es troba a la cua. Costa uns 14 euros . Va ser un dels regals que el seu fill li va demanar als reis. La Cristina no es cansa de banyar-se tot escoltant la Cadena 100.
3. Recomanat Cal Ros. Efectivament, recomanem als nostres oïdors que provin Cal Ros, i més aquests dies, ja que fins diumenge que ve dia 27 fan les Jornades Gastronòmiques de la Tòfona. La carta de Cal Ros us pot sortir a uns 40-50 euros, però paga la pena. L’arròs està boníssim, tenen una bona carta de vins i ...no us perdeu de postres el pijama. La compota de verdures l’han treta de la carta, esperem que la tornin a posar perquè estava riquíssima. Però... no oblideu el pijama de postres, ja em direu el què. Podeu visitar la web, tot i que és un xic lenta.
4. El Montblanc de l’Arnau. La Meritxell li va demanar als reis un bolígraf Montblanc per al seu marit Arnau. No cal dir que el presumeix a tot arreu. Ens diu que tant sols el tacte d’un Montblanc ja el fascina. Nosaltres, en el sopar d’estratègia de la setmana passada el vam poder tocar (el bolígraf) i és veritat, un Montblanc és un Montblanc. Tothom però va estar de dir-li el que val una mina de bolígraf. Sabeu el preu? Doncs 6 euros. Ja ho podem dir doncs tots a l’hora: “Un Montblanc és un Montblanc”.
5. Hermès canvia de lloc. El nostre responsable d’economia Juan Planas de Cuixart, va trucar desesperat aquest passat dissabte a la tarda a l’amic Ricardo Planasdemunt. El motiu? Volia comprar a la seva esposa Elsa un mocador de coll Hermès. Vet aquí, que com de costum es va dirigir al Passeig de Gràcia, però allà la botiga Hermès havia estat substituïda per una altra. En Ricardo, que rep anualment el catàleg d’Hermès, li va fer saber que aquesta prestigiosa marca és ara a l’Avinguda Pau Casals número 13. Ho fem saber també als nostres amics lectors perquè no es trobin en la mateixa situació. De passada, l’amic Juan va aprofitar per comprar una corbata Zegna, ja que la botiga d’Ermenegildo Zegna és molt a prop d’on hi havia Hermès. Per cert, la web d'Hermès és molt pija, ens encanta.
6. Aliança de civilitzacions: per què TV3 no va retransmetre aquest any la cavalcada de reis i sí en canvi la festa musulmana del sacrifici del xai?
7. Un fan que vol anar a Londres. Un admirador del nostre club ens demana informació de Londres, dels restaurants i llocs d’esbarjo. Amic, nosaltres no tenim dades, però convidem als nostres lectors que deixin comentaris en aquest mateix post o en l'anterior. A veure si t’ajuden !!!
La ciudad invisible (Radio 3 de RNE). S’agraeixen programes d’aquest estil per comprovar que a la ràdio hi ha originalitat i que es pot viure en un món millor. Un món imaginari. Recomanat 100%. De 19 a 21. Freqüència: 95.9 FM. Visiteu el seu bloc.
Radio gaceta de los deportes (Radio 1 de RNE). De dilluns a divendres de 20.30 a 22. Es nota l’absència de l’inefable Juan Manuel Gozalo, però Juan Yeregui intenta que no es noti l’olor madridista que impera per les cadenes de ràdio espanyoles en els programes esportius. Freqüència: 93.3 Fm i 801 AM.
El cafè de la república (Catalunya Ràdio). De dilluns a divendres de 21 a 23. Un programa informatiu original, una mena de revista informativa gens avorrida. Hi ajuda en Joan Barril. Freqüència: 102.2 FM.
Catalunya Nit (Catalunya informació). De dilluns a divendres de 23 a 24 hores. Un programa informatiu dedicat només a la política. L’espai favorit de Gustavo Andraitx i de Mauricio Javier Estrach. Frequència: 101.8 FM
Tu diràs (Rac 1). Cada dia de 23 a 1. Per damunt de tot, ens encanta la tertúlia. El nostre tertulià preferit, en Jordi Bosch. En Joan Maria Pou ha continuat la línia d’en Jordi Basté i d’en Xavier Bosch. Ens alegrem.
En un altre post us farem saber els nostres programes preferits del cap de setmana i les emissores musicals que més escoltem.
2. La ràdio de la Cristina. El bonic ànec que veieu a la foto d’aquest post és, encara que no us ho creieu, la ràdio de bany de la Cristina, l’esposa d’en Nicolau Reig, el nostre Vice-president segon. Es diu, com us podeu imaginar, Duck Ràdio. És de goma, flota i té un altaveu al cap que és resistent a l’aigua. El sintonitzador es troba a la cua. Costa uns 14 euros . Va ser un dels regals que el seu fill li va demanar als reis. La Cristina no es cansa de banyar-se tot escoltant la Cadena 100.
3. Recomanat Cal Ros. Efectivament, recomanem als nostres oïdors que provin Cal Ros, i més aquests dies, ja que fins diumenge que ve dia 27 fan les Jornades Gastronòmiques de la Tòfona. La carta de Cal Ros us pot sortir a uns 40-50 euros, però paga la pena. L’arròs està boníssim, tenen una bona carta de vins i ...no us perdeu de postres el pijama. La compota de verdures l’han treta de la carta, esperem que la tornin a posar perquè estava riquíssima. Però... no oblideu el pijama de postres, ja em direu el què. Podeu visitar la web, tot i que és un xic lenta.
4. El Montblanc de l’Arnau. La Meritxell li va demanar als reis un bolígraf Montblanc per al seu marit Arnau. No cal dir que el presumeix a tot arreu. Ens diu que tant sols el tacte d’un Montblanc ja el fascina. Nosaltres, en el sopar d’estratègia de la setmana passada el vam poder tocar (el bolígraf) i és veritat, un Montblanc és un Montblanc. Tothom però va estar de dir-li el que val una mina de bolígraf. Sabeu el preu? Doncs 6 euros. Ja ho podem dir doncs tots a l’hora: “Un Montblanc és un Montblanc”.
5. Hermès canvia de lloc. El nostre responsable d’economia Juan Planas de Cuixart, va trucar desesperat aquest passat dissabte a la tarda a l’amic Ricardo Planasdemunt. El motiu? Volia comprar a la seva esposa Elsa un mocador de coll Hermès. Vet aquí, que com de costum es va dirigir al Passeig de Gràcia, però allà la botiga Hermès havia estat substituïda per una altra. En Ricardo, que rep anualment el catàleg d’Hermès, li va fer saber que aquesta prestigiosa marca és ara a l’Avinguda Pau Casals número 13. Ho fem saber també als nostres amics lectors perquè no es trobin en la mateixa situació. De passada, l’amic Juan va aprofitar per comprar una corbata Zegna, ja que la botiga d’Ermenegildo Zegna és molt a prop d’on hi havia Hermès. Per cert, la web d'Hermès és molt pija, ens encanta.
6. Aliança de civilitzacions: per què TV3 no va retransmetre aquest any la cavalcada de reis i sí en canvi la festa musulmana del sacrifici del xai?
7. Un fan que vol anar a Londres. Un admirador del nostre club ens demana informació de Londres, dels restaurants i llocs d’esbarjo. Amic, nosaltres no tenim dades, però convidem als nostres lectors que deixin comentaris en aquest mateix post o en l'anterior. A veure si t’ajuden !!!
14 comentaris:
Està molt bé això del Montblanc. Així que l'Arnau ja l'ensenya, en presumeix, i es posa "tonto" només de tocar-lo? Dons ja només falta que aprengui a fer-lo anar. Portava llibre d'instruccions?
Sabeu el que li va costar a la Meritxell el Montblanc?
Cal Ros ha tingut etapes... Després de la renovació, fa anys, molt bé. Llavors van voler fer la jugada de mantenint la carta, canviar de personal i la qualitat va davallar estrepitosament. Un espant.
Últimament sembla que reprèn la qualitat: aprofiteu-ho que potser no durarà gaire. Vaig anar-hi abans de Nadal. Ens van fer anar a la sala del fons, on hi ha una porta vella que dóna al carrer: el fred era insuportable. Hi havia taules més confortables en llocs correctes però ai!! estan reservades. Doncs mira, no m'agrada ser l'últim de la fila. O sigui que ens vam anar. Ja s'ho faran.
Jo hi vaig estar dissabte passat. Molt bo tot, però falla el personal. Recomanar reservar taula per no tenir els probles de l'anterior anònim.
En JOAN PUIG deixa l'ajuntament de BLANES.
Us agrada POLÔNIA?Em refereixo al programa de T.V.3,és clar.
Cal Ros? Bé. Recomanat l'arròs de bacallà amb carxofes. Preu acceptable, uns 50 euros per cap.
Vaig intentar reservar (acostumo a fer-ho) però per tot em va sortir el nº anterior, i no el que tenen ara.
En tot cas és clar que falla el personal, i altres coses.
Si truques, et reserven taula però no necessàriament una determinada taula. Si jo vaig arribar abans (a quarts de dues) que els que havien reservat, per què no em van donar una bona taula? Doncs perquè són ben conscients que la del costat de la porta del fons és un lloc indesitjable.
Doncs bé, em nego a pagar 50 € com els altres, per seure en una taula que ningú vol.
I espero que els caigui la cara de vergonya si llegeixen això, però veient el personal que hi havia, ho dubto (tant que els caigui com que llegeixin).
Què s'han cregut que som?
SI VOLEU BON TRACTE I MENJAR BÉ ANÉU AL PATI VERD.
Per què TV3 no retransmet els Reis i sí quasevol festa musulmana? Bona pregunta.
De fora vingueren i de casa ens tragueren. Quan començarem a reaccionar?
Home, no sé, jo no considero que ningú em "tregui" d'enlloc, per més festes musulmanes que facin per la tele. Si no la vull veure, canvio de canal o tanco l'aparell. A banda: quina gràcia té que facin els Reis, si tothom els surt a veure al carrer? A més a més, sempre és millor aprendre coses noves, no? I els reis suposo que ja saps de què van. (Entre altres coses, i sento axaifar-te la il·lusió, resulta que no existeixen: els regals t'els posen els teus pares)
Molt fàci: fer les dues coses i ja està.
A veure si poseu una foto de la Cristina !!! Per cert ... on la van comprar els reis aquesta ràdio tant pija?
No s'han mort,estàn ganduls.
Publica un comentari a l'entrada