Hem tornat apreciats amics i amigues després d’un temps de vacances i de descansar dels nostres àpats i divertiments. En nom del club us dono de nou la benvinguda i espero que seguiu les nostres experiències i opinions amb el mateix interès que heu fet sempre.
Claudio Sarabia, president.
2. Han començat les rebaixes. Efectivament, això no és notícia, ja que fa dies que han començat. Expliquem una experiència. L’Elsa, la Cristina i l’Emma (esposes de Juan Planas de Cuixart, Ricardo Planasdemunt i Nicolau Reig) van anar juntes el mateix dilluns dia 7 a rebaixes. Curiosament, el dissabte dia 5, s’havien fixat amb uns modelets que hi havia a l’aparador d’una coneguda botiga de roba de la plaça de Catalunya de Girona. Van decidir esperar les rebaixes per comprar-los. Però vet aquí que a les 11 del matí del dilluns no estaven a l’aparador. I aquí venen quatre preguntes per trobar-ne la resposta: a) s’haurien venut el mateix dissabte dia 5? b) es van vendre a primera hora del dilluns dia 7? c) es van retirar de l’aparador i estaven a dins de la botiga? d) o ... es van retirar definitivament esperant “tiempos mejores”?
Hi ha també una altra pregunta que es van fer les tres estimades esposes: per què a l’aparador hi havia tanta roba que no havien vist abans de reis o de Nadal? Misteris de les rebaixes ...
Cal dir que cap de les tres va entrar a la botiga per saber de què se n’havien fet d’aquells modelets degut al disgust.
3. The One i Paloma Picasso. Aquest dilluns ens vam reunir en el nostre sopar d’estratègia setmanal, en aquesta ocasió, al Fornells Park. El menú de 21 euros hi convida. Vam fer un repàs als regals que vam fer a les nostres núvies i esposes. Ja vam anunciar que el lot se l’emportarien les colònies The One (Dolce & Gabbana) i Paloma Picasso. Tenim bon gust, és veritat. Recomanem als nostres admiradors a regalar alguna d’aquestes dues colònies a les seves mitges taronges. Quedaran bé. Només hi ha un problema: el preu. Superen els 60 euros.
4. Jugada mestre de Pedro J. Ramírez. El dia abans i el mateix dia que es convoquen eleccions, El Mundo publica una extensa entrevista amb José Luís Zapatero. Un gol a El País. I plou sobre mullat perquè la primera entrevista que va concedir Zapatero un cop va ser escollit president també va ser a El Mundo.
5. Dos locutors que cal escoltar. Són de les nostres contrades: Pitu Anaya (Cope Girona) i Eduard Cid (Onda Rambla- Punto Radio Girona). Els seus magazines de migdia són el millor per prendre un vermutet amb olivetes farcides. Prometem properament difondre els nostres programes de ràdio preferits. En el sopar d’aquest dilluns vam fer la llista. Avancem: Juan de Soria no es perd la previsió meteorològica de Federico Jimenez Losantos. S’emet cada dia a les 8.05 del matí. Feu la prova.
6. Era l’Albert Matavera. Efectivament. Gràcies al correu que ens va enviar en primer lloc de forma privada el periodista esportiu de Palamós, Sr. Pere Subirana, i després el propi interessat, el periodista que sortia a la foto tot entrevistant a Frank Rijkaard es diu Albert Matavera. Hi va haver un comentari en el post que volia saber-ne el nom i es va generar un cert debat. La foto que surt en el post, correspon a una de les seves últimes retransmissions per Ràdio Palamós, el setembre del 2005, amb motiu del partit amistós Palamós C.F - F.C. Barcelona. El Sr. Albert Matavera i Mallol va presentar durant molts anys el programa "a ratlla de gol" de Ràdio Costa Brava, en l'época que el director de l'emissora era el Sr. Francesc Sánchez i Carcasses. L'Albert també havia realitzat programes musicals, informatius i esportius a Ràdio Palamós i a Ràdio Costa Brava (avui en dia Cadena SER).
Claudio Sarabia, president.
2. Han començat les rebaixes. Efectivament, això no és notícia, ja que fa dies que han començat. Expliquem una experiència. L’Elsa, la Cristina i l’Emma (esposes de Juan Planas de Cuixart, Ricardo Planasdemunt i Nicolau Reig) van anar juntes el mateix dilluns dia 7 a rebaixes. Curiosament, el dissabte dia 5, s’havien fixat amb uns modelets que hi havia a l’aparador d’una coneguda botiga de roba de la plaça de Catalunya de Girona. Van decidir esperar les rebaixes per comprar-los. Però vet aquí que a les 11 del matí del dilluns no estaven a l’aparador. I aquí venen quatre preguntes per trobar-ne la resposta: a) s’haurien venut el mateix dissabte dia 5? b) es van vendre a primera hora del dilluns dia 7? c) es van retirar de l’aparador i estaven a dins de la botiga? d) o ... es van retirar definitivament esperant “tiempos mejores”?
Hi ha també una altra pregunta que es van fer les tres estimades esposes: per què a l’aparador hi havia tanta roba que no havien vist abans de reis o de Nadal? Misteris de les rebaixes ...
Cal dir que cap de les tres va entrar a la botiga per saber de què se n’havien fet d’aquells modelets degut al disgust.
3. The One i Paloma Picasso. Aquest dilluns ens vam reunir en el nostre sopar d’estratègia setmanal, en aquesta ocasió, al Fornells Park. El menú de 21 euros hi convida. Vam fer un repàs als regals que vam fer a les nostres núvies i esposes. Ja vam anunciar que el lot se l’emportarien les colònies The One (Dolce & Gabbana) i Paloma Picasso. Tenim bon gust, és veritat. Recomanem als nostres admiradors a regalar alguna d’aquestes dues colònies a les seves mitges taronges. Quedaran bé. Només hi ha un problema: el preu. Superen els 60 euros.
4. Jugada mestre de Pedro J. Ramírez. El dia abans i el mateix dia que es convoquen eleccions, El Mundo publica una extensa entrevista amb José Luís Zapatero. Un gol a El País. I plou sobre mullat perquè la primera entrevista que va concedir Zapatero un cop va ser escollit president també va ser a El Mundo.
5. Dos locutors que cal escoltar. Són de les nostres contrades: Pitu Anaya (Cope Girona) i Eduard Cid (Onda Rambla- Punto Radio Girona). Els seus magazines de migdia són el millor per prendre un vermutet amb olivetes farcides. Prometem properament difondre els nostres programes de ràdio preferits. En el sopar d’aquest dilluns vam fer la llista. Avancem: Juan de Soria no es perd la previsió meteorològica de Federico Jimenez Losantos. S’emet cada dia a les 8.05 del matí. Feu la prova.
6. Era l’Albert Matavera. Efectivament. Gràcies al correu que ens va enviar en primer lloc de forma privada el periodista esportiu de Palamós, Sr. Pere Subirana, i després el propi interessat, el periodista que sortia a la foto tot entrevistant a Frank Rijkaard es diu Albert Matavera. Hi va haver un comentari en el post que volia saber-ne el nom i es va generar un cert debat. La foto que surt en el post, correspon a una de les seves últimes retransmissions per Ràdio Palamós, el setembre del 2005, amb motiu del partit amistós Palamós C.F - F.C. Barcelona. El Sr. Albert Matavera i Mallol va presentar durant molts anys el programa "a ratlla de gol" de Ràdio Costa Brava, en l'época que el director de l'emissora era el Sr. Francesc Sánchez i Carcasses. L'Albert també havia realitzat programes musicals, informatius i esportius a Ràdio Palamós i a Ràdio Costa Brava (avui en dia Cadena SER).
El club saluda efusivament al Sr. Albert Matavera.
7. Embaràs de la Carla (2). Tot va bé. Sense novetats. Gràcies. Aquest Nadal ha begut menys Perignon.
7. Embaràs de la Carla (2). Tot va bé. Sense novetats. Gràcies. Aquest Nadal ha begut menys Perignon.
24 comentaris:
Enhorabona pel blog, és bo veure que hi ha gent que en lloc d'enfilar-se pels núvols parla dels problemes de cada dia.
Com que veig que us agrada fer crítica gastronòmica em permeto de blasmar un dels últims restaurants de Girona: l'Alqueria.
La rehabilitació de l'edifici molt bona, encara que queda estrany haver de pujar al primer pis per seure en el menjados i després haver de baixar al soterrani per rentar-te les mans.
L'especialitat són els arrossos, una carta molt llarga, només n'he fet un però sembla que tots deuen ser la mateixa base, i només varien els complements afegits. El vaig fer de sèpia, els talls eren molt petits i durs, semblaven pèsols de color blanc.
És aquesta manera de cuinar que s'imposa en els restaurants de gamma mitja, cuinen a la manera dels restaurants xinos, a tall de cadena de muntatge industrial i tot té sempre el mateix gust.
La carta de vins variada, el servei correcta, però la cuina trista. I car: dels 50 € no baixes.
Em temo que a l'Alqueria no li queda gaire vida. O això espero: jo també vaig anar-hi un dia, i el preu que et claven per menjar arrós és de vergonya. I això sense ficar-me amb el servei (fatal) i amb la mateixa qualitat del plat (ídem). Simplement, cobrar, com bé dius, uns 50 euros per menjar arrós, ja és suficient motiu per no tornar-hi i per desitjar un ràpid tancament per ruïna d el'establiment.
A QUIN CARRER ESTÀ EL RESTAURANT L,ALQUERIA?
Quin dirieu que és el millor restaurant de Girona?
No recordo com es diu el carrer, és un d'estrat i fosc que surt de la plaça catalunya, just al costat de la seu de CDC. Però fes.me cas i guarda't el 50 euros per a coses millors.
Millor restaurant de Girona? El König, sens dubte.
Haaaahahaha... el König! Vols dir el frankfurt, no? Perquè la braseria és un altra cosa, moltes pretensions i plats esquifits i rescalfats. El frankfurt com a mínim no enganya.
El frankfurt, el frankfurt, per suposat. Un clàssic de Girona, que si no té estrelles michelín és perquè és tan estret que no hi caben. A més, pel preu d'un arrós a l'Alqueria s'hi pot alimentar una família durant una setmana.
EL MILLOR RESTAURANT DE GIRONA , PER MI, ARA PER ARA , I DESCOMPTANT ELS FAMOSOS PER ESTRELLES MICHELIN-CAN ROCA I MASSANES- EL MILLOR EL MIMOLET.
Mimolet? No sé, no sé, els noms que acaben en diminutiu solen ser directament proporcionals a la quantitat que et posen al plat, però inversament proporcionals al preu.
UNA ESTAFA
Aquest dimarts vaig anar a veure el Barça - Sevilla de Copa del Rei. vaig sortir del Camp Nou amb la sensació de sentir-me estafat. Aquella cosa no era el Barça, ni el rival era un dels millors equips del món segons la UEFA. Alló semblava un Murcia- Las Palmas i em quedo curt. Quan vaig a Can Barça vull veure futbol del bó, delicatessen. artistes i no la colla de "Tuercebotas" que vaig veure dimarts. van ser una auténtica banda. De pena. Ni una jugada. Ni una triangulació. Ni una idea. Res de res. Una vergonya.
L'actual Barça no es pot permetre el luxe de tenir jugadors com Ronaldinho i Deco a la banqueta o ni convocats...amb Messi lesionat i Eto'o jugant la Copa Africa. s'esta enganyant a la gent quan es vol fer veure que l'islandés, el jovenet mexicà o el crac francés són figures. Són jugadors mediocres i res més. Dimarts no teniem ni un crac de veritat (amb Iniesta i Xavi desapareguts, la resta eren una banda...) I que no em parlin de tàctiques, que m'emprenyo de veritat. El culer va al camp a veure bon futbol i no tàctiques estil "Capello". Això es d'altres equips mediocres i nosaltres som el millor club del món. Dimarts va ser com si hagués anat al Bullí i en Ferran Adrià m'hagués servit una plat de patates bullides, mig crues i sense sal. Una ESTAFA.
PERE SUBIRANA
Home Subirana, però si Ronaldinho està lesionat, i Deco acaba de sortir d'una lesió, què pretenies, que fossin tots dos titulars?
A més –ja sé que no vols que et parlin de tàctiques, però m'hauràs de perdonar–, el que no podia fer el Barça ewra sortir a atacar com boig, arriscant-se a un contracop, sobre tot tenint en compte que era el Sevilla qui havia de buscar un gol (cosa que no va fer, per cert, d'aquí que és més culpa seva que del barça, que el partit fos dolent). Les eliminatòries són així, noi, que allò no era la liga i no hi havia pùhts en joc.
A més, t'anirà molt millor per la salut un plat de patates bullides sense sal, que ves a saber quina porqueria d'en Adrià-
Els del Saratoga es passaran nou mesos donant la vara amb que l'embaràs de la tal Carla "va bé"? Hi halgú a qui interessi això? Proposo una cosa: que ens comuniquin només si la cosa va malament, i si no és així ja suposarem que va bé. S'estalviaran feina i ens estalviarem llegir collonades.
a l'últim anònim: que t'han posat un dogal al coll si no entres a llegir aquest bloc? que escriguin el que vulguin, que per això és seu, no?
Amics el C.Saratoga, us vull fer un seguit de recomenacions de bons restaurants de la ciutat;obviament hi ha vida a més enllà del Celler, preneu nota: Can Massana,carrer Bonastruc de porta; l'Albareda, al carrer del mateix nom; el Pati verd, a lhotel Carlemany; el Numum (és de la factoria dels germans Roca)està a l'AC hotels, a les Pedreres;l'Occi, al carrer Mercaders(l'Àngel del Lluçanès també amb estrella, és un dels socis),la Penyora, al famós carrer dels torrats, cuina de mercat;Can Marques , al costat del mercat del lleó, cuina d'idem,. i un llarg etc. que m`'estalviare.
Per "Llibertat d'expressió":
L'únic que he fet ha sigut donar.los als saratonians un consell perquè s'estalviïn de fer el ridícul. I, de passada, ens estalviïn als altres pasar vergonya aliena. Al cap i a la fi, si a algú li interessa l'evoilució de l'embaràs de la tal Carla, deu ser perquè són amics, i ja la trucarà per assabentar-s'en de com va, si vol. A la resta, que no la coneixem, ens importa un pito si està embarassada o té gasos.
Preguem a aquest darrer anònim, que si no li interessen les nostres coses i les nostres vides (públiques i privades) deixi de visitar-nos. Així estarà més tranquil i deixarà de passar vergonya aliena. Els nostres admiradors i lectors sí que volen saber fins i tot si estem refradats, imagina't si no els hi agrada saber com va l'embaràs d'una de les nostres dones !!! Si us plau, fes servir la teva llibertat i deixa de visitar-nos i deixar misstages fora de to.
Gràcies
Nota: el nostre grafòleg in pectore, Hugo Montblanch, ha descobert que ets el mateix que insultaves a la Meritxell i el mateix que acusaves a l'Eduard Batlle de pertàyner al nostre club. Què no tens feina?
Claudio Sarabia,
president.
Nota: fem saber als nostres admiradors que periòdicament anirem informant de l'embaràs de la Carla.
Aquest últim anònim la vida el deu tractar molt malament oi? Sembla com si estigués ressentit d'alguna cosa ...
Si no t'agrada Club Saratoga perquè el visites?
Doncs la Meritxell està boníssima. Pot tenir cel.lulitis, però segur que a l'anònim li canten les aixelles.
Endavant saratonians !!!
Comuniquem que tots els missatges ofensius als membres del Club o als seus admiradors seran eliminats.Aquest és un club amb el dret d'admissió (de missatges) i qui no hi estigui content que no hi participi.
No volem que aquest apartat de comentaris sigui una disputa entre partidaris i no partidaris del Club. Els qui no siguin partidaris ho tenen molt fàci: no visitar-lo.
Informem de nosaltres, per això hem creat el nostre bloc; de les nostres famílies i dels nostres gustos. Per això informem de l'embaràs de la Carla i d'alguna propera sorpresa ...
Gràcies a tots els nostres admiradors i admiradores. Som lliures, per això no admetem la gent ofensiva cap a nosaltres.
Club Saratoga
Ho sigui, que per tenir cel.lulitis una tia deixa d'estar bona? Au va !!! La Meritxell boníssima !!! Té molt de glamour, com el vostre bloc.
Per cert... parleu-nos de per què cal anar a Cal Ros, no és molt car? Espero la vostra resposta, a lo millor hi vaig amb la meva dona.
A Cal Ros sempre ha estat car, no ho se ara com està...
La setmana que vé haig de quedar bé amb la dona. Recomaneu-me llocs. Cal Ros és una bona opció com diuen els saratonians? Espero la crítica que ens ha anunciat el Club sobre Cal Ros.
El que vol quedar bé amb la dona que la porti a Can Massanes o al Pati Verd
Publica un comentari a l'entrada