Whiskys en el Hilton del Caire

Fa uns 10 anys vaig tenir l’oportunitat d’anar amb en Juan Planas de Cuixart i en Mauricio Javier Estrach al Caire (foto). Feia temps que ens ho havíem proposat i com que teníem a la vista les nostres respectives bodes, vam pensar que millor anar-hi de solter, que després, un cop casat ja no només manes tu a la teva vida i potser a la parenta, això d’anar a països àrabs no li emociona massa. Hi vam anar al setembre i ens vam, hostatjar a l’hotel Les Piràmides, molt a prop de les 7 meravelles a la ciutat de Giza (Gran Cairo). Un bon hotel relació qualitat/preu. Sí, és cert que ens haguéssim pogut hostatjar en el Sheraton, així ho volia en Mauricio, però vam creure al final, que amb els diners que ens estalviàvem els podíem aprofitar per visitar coses i fer excursions.
Ens van vendre la moto de que al Caire els àrabs no fumaven tabac. L’únic que fumaven era cachimba, una mena de pipa grandiosa amb aroma de poma. També ens van vendre la moto que no menjaven porc i per tant el pernil salat no el veuríem per enlloc. Bé és cert, que en el nostre hotel no vam menjar porc en cap moment, això ho volem deixar clar. I també ens van vendre que no bevien alcohol. Ara bé, com que quan vas de viatge t’agrada veure món, vam preguntar a la recepció on eren les botigues pijes del Caire. Ens van recomanar les botigues de l’hotel Hilton, al centre mateix, molt a prop del Museu. Vam agafar un taxi (per un parell de dòlars vas on vols) i ens hi vam plantar. Cal dir que les botigues estan en un edifici d’unes tres plantes, al costat mateix de l’hotel.
Efectivament, allà hi trobem botigues de roba d’alt estànding. En Juan Planas de Cuixart, per exemple, es va comprar uns texans Versace per ell i uns de Dolce&Gabanna per l’Elsa, la que seria futura esposa (encara ho és). Ara bé, no ens vam estar d’entrar en el bar. Un bar pijote com us podeu imaginar, amb moqueta i tot, on per cert s’hi reunia la jovenalla crême de la crême de la capital egípcia. D’entre 25 i 40 anys. La majoria fumava (tabac ros americà de primeres marques), jugaven al billar, bevien cubates i vestien com si haguessin passat abans pel Furest.
En Maurici, que és molt atrevit va preguntar a un d’ells en anglès: “escolti’m sap on puc trobar pernil?”. Amics lectors del club: el problema hauria estat escollir la varietat de pernil que haguéssim pogut arribar a comprar, això si, clandestinament. Segur que qui ha anat a fer el creuer pel Nil, sap que pagant una propineta, tens JB, Balletines, Smirnoff i el que fes falta.
I això a que ve a “cuento”? Resulta que a la guarderia municipal pública Ralet Ralet de Badalona, un pare pakistaní ha amenaçat en no portar la nena a l’escola els dies que se serveixi porc. A tal efecte, es quedarà a càrrec del seu germà, d’uns 11 anys, que tampoc aquell dia anirà a l’escola per cuidar-la. Apuntem una cosa: trobem bé que a aquesta nena, per anar a una escola pública, es respecti la multiculturalitat, i per tant no se li doni porc. Una altra cosa seria si anés a una escola privada. Ara bé, si això es permet, exigim que tots els divendres de quaresma donin l’oportunitat de menjar peix per aquells nens i nenes catòlics que així ho desitgin. D’acord?
Ricardo Planasdemunt, responsable de lleure i esbarjo de Club Saratoga.

Bravo Felip Puig !!! Ens alegrem que siguis el secretari adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Sabem que a la distància curta ets molt simpàtic i molt de la broma (això ens han dit). Demostra-ho també quan surtis en el faristol de premsa del Parlament. Per serietat ja tenim els parlaments d’en Ridao.
Un consell Felip: promociona la joventut; Recoder, Campuzano, Xuclà, Pujol (l’Oriol), Puigdemont ... i fins i tot l’Assumpció Lailla (ja se que és d’Unió) però no coneixem noies joves de CDC !!!

Per Joan Puig. Nosaltres preferim en Camil que en Canet per un motiu clar: no ens va agradar l’actitud d’en Canet després de les eleccions municipals a Figueres on va voler pactar amb tothom per escalfar cadira de govern a l’ajuntament. Al final a la gent se li veu de quin peu calça. Tu tens possibilitats? Oi tant que si!!! Mira Joan, en Luis de Carlos Amat, el nostre Vicepresident primer, és soci del Reial Club de Tennis Barcelona. Club Saratoga proposa que tu i en Camil quedeu un dissabte, aneu al Reial Club de Tennis i feu una cursa de natació a la piscina tan pija que tenen. Qui guanyi encapçala la llista. Qui perdi anirà de segon. Amb el que tu hi entens en piscines segur que guanyes !!! Per cert, res a objectar de la teva tasca a l’ajuntament de Blanes. Felicitats.

Les "notícies cristianes" del Gara

Aquests dies m’ha interessat seguir el tema de les detencions de persones relacionades amb Batasuna per tractar-ho en el nostre sopar setmanal d’estratègia. És un tema que pot ser delicat i crec que és bo sempre conèixer les dues visions d’una mateixa notícia per fer-ne després una anàlisi no partidista. Com que els membres del Club som lliures ens ho podem permetre. Vaig llegir tot primer El Mundo i després el Gara. Un cop llegit el diari d’en Pedro J vaig decidir saber que n’opinaven els del Gara. Vaig clicar aquest domini: http://www.gara.es/ La meva sorpresa va ser el comprovar com una empresa que no té res a veure amb aquest diari havia comprat el domini per oferir, “teòricament”, notícies. Una de les opcions que ofereixen és la de “Noticias Cristianas”. Home... “pot ser interessant, la veritat que sí”, vaig pensar, i lògicament hi vaig clicar. Automàticament per comptes de notícies cristianes ens surt això: “Citas con cristianas. ¿Quieres conocer chicas cristianas interesantes? PARSHIP es tu sitio”. Em va picar la curiositat i vaig clicar damunt l’adreça que hi sortia que és aquesta http://www.PARSHIP.es/cristianos però... per sorpresa meva, resulta que aquesta pàgina no existeix. Que hi guanyen fent això?, doncs molt fàcil, que investiguis l'arrel de la web, és a dir, que t'en vagis a http://www.parship.es/ Vaja al.lucinació. Carai tu !!! quines coses que passen a Internet amb les notícies cristianes que provenen del Gara !!!
Gustavo Andraitx, responsable de l’Àrea Política de Club Saratoga.

2. Camil Ros. Bravo per en Camil, secretari general de la UGT de Girona, que és un dels candidats per ser el número 1 al congrés per ERC. Home... entre tu i en Francesc Canet no hi ha color, la veritat. Ànims Camil !!!

3. El País deixa de ser independent. Llegim els membres del club que El País deixarà de tenir el subtítol de “Diario Independiente de la Mañana” a partir del proper diumenge 21 amb el nou canvi de disseny. El nou subtítol serà “El periódico global de noticias en español”. De moment, aquest nou lema ja figura a la web.

4. Tema Frankfut. Potser la nostra opinió farà gratar a més d’un, però estem d’acord amb un dels comentaris deixats en un post del bloc del periodista Eduard Batlle. És firmat per un tal Leoncio i diu així: “Què passaria si es fes una fira del llibre d'Espanya i no es convidessin a autors que escriuen en català, gallec i euskara? Hi hauria un xou increïble !!! Els nacionalistes catalans es queixarien per sentir-se apartats. Aquí fem nosaltres el mateix. Des de quan en Juan Marsé no és un escriptor català?”. Totalment d’acord, Leoncio.

5. La quarentena d’en Pere Pirlas. Hem rebut correus assessorant a l’amic Pere Pirlas. Però a nosaltres ens agradaria que ens deixéssiu comentaris aquí mateix en el bloc. A les 12.45 d’avui encara cap noia lectora del bloc havia donat consells al pobre Pere. Amics lectors masculins: quants de nosaltres no se sent emmirallat amb el pobre Pirlas?
Per cert, la Carla, ens ha reafirmat el que dèiem ahir del seu espòs, d’en Juan de Soria: “El meu estimat Juanito, només va patir 40 dies i prou”. Quina sort “juanito” (no ho sabíem que la Carla et deia així en la intimitat !!!).

Millor les 7 portes?

Un bon amic del Club ens ha enviat un correu en el que ens recomana anar a fer una reunió d’estratègia a les 7 Portes (foto), un altre dels típics restaurants de Barcelona que funciona des del segle XIX. Ens comenta que té la mateixa categoria que Los Caracoles i que potser menjarem més bé. No ho dubtem, segur que sí. Fa uns mesos un servidor hi va anar amb uns companys de l’empresa i tots vam sortir satisfets. Recordo haver menjat una crema de llagosta, una graellada de peix i després de postres un gelat de vainilla amb xocolata calenta per sobre. Regat amb vi blanc i després un cafè. Em va sortir per uns 70 euros. Semblant a Los Caracoles. No recordo si la parrillada de peix era més completa, però la qualitat era la mateixa. Ens ho apuntem per una futura sortida a Barcelona. Per qui ha anat a Les 7 Portes i a Los Caracoles, preguem que ens facin saber les seves opinions en aquest mateix bloc. Les 7 portes està al passeig marítim.
Carlos de Imaz, responsable de Gastronomia de Club Saratoga.

2. Solidaritat amb Pere Pirlas. Hem rebut correus que ens mostren la solidaritat de molts lectors d’aquest bloc amb el nostre amic Pere Pirlas. Algú fins i tot ha deixat un missatge en un anterior post. Sort que en Juan de Soria no té aquest problema amb la seva estimada Carla !!! Alguna lectora d’aquest bloc pot assessorar a l’amic Pere Pirlas?

3. Escoles privades a Girona. Per a la nostra amiga blocaire Mar. A Girona només hi ha dues escoles privades, i no tres com afirmaves en un comentari de post. Són: Montessori i Sant George’s School. Tant les Alzines com Bell-lloc són concertades com totes les altres escoles religioses de Girona. Maristes, Vedruna, Masmitjà, la Salle ...

4. Bravo per Salvador Garcia. Ens agrada la seva secció de cada dilluns a la contra d’El Punt titulada "Una rega a l’hort". Felicitats!

5. Frase boníssima dels engaviats de l’Askasvayu: “Si has perdut saps què és guanyar” (surt avui en un diari local). La dediquem a un amic lector molt treballador que porta molts d’anys en una empresa com a segon. El que va de primer plega i l’empresa ha buscat una persona de fora per substituir-lo. Tranquil, ja et tocarà el teu torn i sinó que s’ho facin mirar, tampoc s’ho mereixen. Tu tranquil.

6. Oriol Pujol? Sí. Avui El Mundo parla d’Oriol Pujol com a substitut de Mas si aquest no aconsegueix ser president de la Generalitat en les properes eleccions autonòmiques.

Més mocadors

Els saratonians entenem que el tema del mocador crea discrepància. Hi ha moltes persones que van de progres per la vida i que després els hi rasca el melic que en el cole tant progre (per això porten el nen a la pública) hi vagin persones que tinguin creences religioses i puguin portar vel.

N’hi ha que els hi toca portar el nen en una escola pública concreta, on la presència d’immigrants és alta, i se les ingènuen per matricular-lo en un altra d’un altre barri més pijote de Girona on se sap que, o bé no n’hi ha, o que no n’hi ha tants. Escoles com el Lorenzana, el Bruguera o l’Eximenis, per exemple. Oi que és maco portar el nen aquí? Oi tant, i després presumeixen d’escola pública !!! Quants nens i nenes van en aquestes escoles que no els hi correspondria?
L’escola pública és demòcrata amb tots els ets i uts, no només per esquerranots de Lacoste.

Per cert, preguem si us plau que els comentaris que deixeu en aquest bloc siguin educadament correctes, sense faltar ni insultar. A la vida hi hem de posar un amica de pebre, de salsa ... L'objectiu d'aquest bloc no és fer "cabrejar" a ningú, ans tot el contrari. Volem que mentre el llegiu a la feina o a casa, us porti una mica d'alegria. De penes ja en tenim prou a la vida. Ànims !!!

Nota: referent a un comentari deixat per una persona autoanomenada “Tu-diràs”, volem recordar que el Sr José Montilla, president de la Generalitat, porta els seus tres nens a l’escola alemana de Barcelona. Creiem que allà no tenen aquest dilema.
(A la foto una presentadora d’Aljazzera sense i amb mocador)

Claudio Sarabia, president de Club Saratoga

2. Parlant de Lacoste. A què ve identificar amb un polo Lacoste un pijo del PP com han fet les Joventuts Socialistes en un video? Si hi ha ple de socialistes i gent anomenada d’esquerra que va amb Lacoste i Polo Ralph Lauren !!! Si hi ha polítics d’esquerres amb càrrec a l’Ajuntament de Barcelona que vesteixen a Gonzalo Comella !!!

3. Benach cobrarà 146.539 euros !!! Sí, efectivament. El president del Parlament de Catalunya (ERC) cobrarà 146.539 euros bruts anuals, o el que és el mateix 10.467 euros mensuals (14 pagues) que traduït en pessetes són: 1.737.522 pessetes brutes mensuals. I pensar que hi ha gent que això ho cobra al cap de l’any !!!

4. Facilitats per als qui tenen iots. El govern espanyol (PSOE) ha decidit rebaixar els impostos dels iots i dels avions privats. No és cap broma. Llegiu-ho aquí. Els saratonians n’estem molt satisfets, ja que en més d’una ocasió ens havíem queixat a l’antic president Aznar (PP) de que els impostos per aquest tipus de joguines eren massa cars. Ara, amb un govern d’esquerres ho hem aconseguit. Com ha de ser. Gràcies !!!

5. Llegim avui en el Diari de Girona que la Cafeteria Saratoga de Girona torna a obrir les seves portes. Ens alegrem !!! Que tingueu molta sort.

6. Quarantena. Un amic d’en Juan de Soria, en Pere Pirlas, va ser pare ara fa un any. Feia temps que no es veien i en un moment de la conversa en Pere li diu: “Jo pensava que la quarantena durava 40 dies i crec que em durarà 40 anys !!!”. Efectivament Pere, i això et passa ara que tens el primer nen, espera’t a tenir el segon !!!!

Democràcia: acceptar el hiyab

Finalment la Shaima podrà anar amb el hiyab (el vel que tapa els cabells i el coll de la dona) a l’escola Annexa de Girona després de tota la publicitat que ha rebut aquests dies. Com a president del Club, i recollint les opinions diverses dels membres que el formem, ens sorprèn que en un estat aconfessional com el nostre, una nena pugui tenir aquests problemes en una escola pública. Diferent hauria estat si això hagués passat en una escola religiosa concertada. Us ho imagineu? Doncs no cal, perquè diferents portaveus de l’Església Catòlica ja han afirmat que el mocador islàmic ha de ser acceptat a l’escola.
A què treu que en un estat democràtic una nena no pugui portar el cabell tapat? Se n’han dit molts motius de perquè algunes dones àrabs –no totes- decideixen portar el hiyab. En general, ho fan per respecte a Déu, com abans les nostres àvies entraven a l’església ben tapades de cara amb un vel negre que a l’estiu les feia suar de valent. Una altra raó és per no “provocar” amb la seva bellesa.
Si a la Shaima se li prohibeix el hiyab, a qualsevol altre nen o nena se li ha de prohibir portar medalles o creus. I per què no?, samarretes amb el rostre de Jesús o també del Che Guevara. I si anem més lluny, per què es permeten les samarretes de clubs de futbol?
La democràcia consisteix en acceptar l’altra tal i com és, acceptar opinions i creences dins del respecte. La societat va canviat i la immigració és ja una realitat tant patent a les nostres comarques que a molts se’ls hi fa gran i els hi costa acceptar.
Ahir l’acudit de JAP a El Punt i avui l’article del periodista Xevi Xirgu, en el mateix rotatiu, encerten de ple. No crec pas que ningú s’hagi alterat per veure un hiyab; en canvi, si que crec que alumnes i professors s’hauran posat nerviosos quan veuen un tanga que tafaneja per damunt d’un pantalonet texà curt de cintura. Més si aquest tanga és negre amb la part de dalt vermell amb lletres blanques que posen: Calvin Klein.

Claudio Sarabia, president de Club Saratoga

2. Àlex Saez torna amb el seu bloc. Benvingut de nou!!! Llegiu-lo.

3. Bloc recomanat. El de José Antonio Donaire, diputat socialista. Interessant.

4. Molt bona. Sí, Molt bona la declaració que es llegeix avui en el Diari de Girona de l’ex-alcalde de la Bisbal d’Empordà. Resulta que Ramon Romaguera va ser enxampat per la policia municipal de Girona per excés de velocitat i per no tenir el permís de conduir renovat. Resposta de Romaguera: “Estava plenament dedicat a l’alcaldia i no vaig trobar el moment (de renovar-lo)”. Genial.

Les Quatre barres a les matrícules franceses

Llegíem a Le Monde que Sarkozy obligarà que les matrícules dels cotxes francesos portin properament un distintiu regional. En aquest cas, després del número del departament, hi haurà la bandera de la regió. Un bon exemple a imitar, ara que el tema de les xapes ha quedat aparcat, sembla definitivament. No deixa de ser curiós que no s’hagi activat, més quan ERC va donar suport a l’investiudura de Zapatero. Per què no es torna a parlar de les matrícules?

Amics lectors del club, fixeu-vos amb una cosa curiosa, un govern de dretes com el de Sarkozy permetrà que es llueixi i es presumeixi de banderes regionals. D’aquest manera els amics de Perpinyà podran portar molt cofois la del Llenguadoc-Rosselló (a la foto). Presumiran de les quatre barres. Aquí, amb un govern de dretes com el d’Aznar va ser impossible i amb un d’esquerres també. Conec amics socialistes impressionats amb Sarkozy. No és per a menys.
Gustavo Andraitx, Àrea de Política de Club Saratoga

2. Semàfor de nou. Deixarem el tema semàfor perquè al final sembla que l’ajuntament s’ho pren a “pitorreo”. Avui a les 8.20 del matí tornava a funcionar i les cues eren impressionants. Han fet la prova de no posar-lo a hores punta durant un parell de dies, amb un municipal que controlava el trànsit, i les cues desapareixien. Es veu que interessa que hi hagi cues a la plaça dels Països Catalans? Algú ens haurà d’explicar el per què. Tema “zanjat”, com diria Gaspart. Ja s’ho faran i ja ho patirem nosaltres.

3. Nova Vanguardia. Juan de Soria –el nostre relacions públiques- ens ha fet la següent anàlisi del nou disseny:

és més petita, hi ha més color, té més pàgines d’economia, desapareix “societat” per “tendències” i el paper segueix embrutint els dits, potser més que abans. Creiem que es tracta d’un lífting acurat. Com aquella noia que passa d’un pintallavis de l’Oreal a un de Channel. Ara bé, els continguts no han canviat, i per tant seguim llegint un diari que ens fa saber les notícies d’ahir. Ningú s’atreveix a fer el primer pas al gran canvi i els diaris segueixen informant de notícies antigues. No seria millor més opinió i més reportatges d’investigació? Les notícies d’ahir ja les coneixem per haver-les vist a Internet i a la televisió i haver-les escoltat a la ràdio. Per cert, La Vanguardia segueix oferint molta política en una societat que cada cop en passa més d’ella. Público fa el mateix, obre portades amb temes polítics i judicials que no interessen a la majoria de joves. Això si, Público incorpora seccions de tecnologia, naturalesa i ecologia i fins i tot història. Una originalitat que cal aplaudir.

4. Foto de Montilla. Agafeu La Vanguardia d’avui. Mireu la foto de portada: Javier de Godó, Zapatero i José Antich. Mireu ara la pàgina 30: Montilla, Javier de Godó, Zapatero i José Antich. Per què Montilla no surt a la portada?

5. Rifland !!! A Salt un grup d’àrabs ha creat el Rifland CF. Juguen a la Tercera Regional, grup 29. Els partits són els dissabtes per la tarda. Serà interessant veure quanta gent arrosseguen, ja que diumenge passat, un ocellet ens ha dit que en el partit Salt-Fornells hi havia més gent visitant que local.

Hem anat a Los Caracoles !!!

Efectivament. Els saratonians vam anar a dinar aquest dissabte a Los Caracoles per marcar estratègia. En una web he pogut llegir que aquest restaurant està considerat entre els 20 millors d’Espanya, no en va, és un dels més antics de Barcelona, del 1835, i la seva fama ha passat fronteres. Surt a la majoria de les guies turístiques de la ciutat comtal, i per tant, no ha d’estranyar que hi hagi estrangers. Los Caracoles està situat al barri antic de Barcelona, al carrer Escudillers 14, a prop de la Rambla i al costat mateix de la Plaça Reial. El que més impressiona és l’entrada, ja que per anar al menjador has de passar pel mig de la cuina, on veus els fogons i com preparen el dinar. Una experiència curiosa.
La decoració també fa la seva gràcia, molt típica catalana noucentista i amb algun toc “spanish”. Obligada la visita al lavabo, ja que està al final de tot del restaurant i pots veure els diferents raconets que hi ha. Molt adequat per parelles enamoradisses (els raconets, no el lavabo).
Totes les parets estan adornades de fotografies de famosos que hi han passat, fins i tot el príncep d’Espanya, jugadors de futbol, artistes ...
Per començar els 10 saratonians que formem el club vam demanar, per anar picant, dos plats de pa amb tomàquet i pernil, croquetes i xipirons. De segon, tots vam demanar una graellada de peix. Estava composta per: un tall de lluç, un altre de rap, un tall de salmó, un escamarlà, una gamba, musclos i sèpia. Tot fresc, molt ben cuinat. Regat amb vi blanc Torres i aigua fresqueta sense gas. De postre, la majoria, aconsellats pel nostre president que hi va anar fa poc, la crema catalana.
Tot i que el restaurant porta per nom Los Caracoles, s’hi pot menjar tot tipus de plats típics catalans. Curiosament, una de les especialitats és el pollastre a l’ast, que es poden veure al carrer, a la cantonada del restaurant, en una mena d’aparador.
Després dels postres, cafès, tallats ...
Preu? Ens va sortir entre 60 i 70 euros per persona. No ho vam trobar car, degut a la qualitat dels plats i del tracte dels cambrers.
El cobert? Doncs no ens el van cobrar. Com recordareu el nostre president hi va anar fa poc, ell sol, i li van cobrar cap a dos euros. La veritat és que ho haguéssim trobat ridícul que ens els haguessin cobrat. Quan demanes la factura, te la porten amb una postal (a la foto) que representa el restaurant.
El recomanem? Oi tant que si !!! Recomanat total. Dos periodistes, amants de la bona taula com l’Eduard Batlle i l’Eduard Cid, s’ho passaran de meravella.
Carlos de Imaz, responsable de Gastronomia de Club Saratoga

2.Passajada. Després del dinar vam estirar cames anant a la Boqueria, plena a rebossar. Ens vam acostar també a Colom mentre xerràvem sobre l’estratègia a seguir. Per confusió, en Juan de Soria, el nostre relacions públiques, va entrar en una mena de videoclub a ma dreta al final de la Rambla. El vam haver de treure ràpid, ja que una mica més entra en una cabina on s’hi havien de posar dos euros per veure no se què d’un espectacle en directe. Ell es pensava que hi veuria un espectacle de màgia. Ningú se’l va creure.

3.Aclariment. La Carla, l’esposa precisament d’en Juan de Soria, va trucar indignada al nostre president pel comentari que vam fer del seu marit en el darrer post, on asseguràvem que “a certes hores del matí no saps si en Juan de Soria va o ve de casa”. Amiga Carla, en cap moment vam voler insinuar que el teu marit, després de les reunions d’empresa dels dijous que s’allarguen fins a altes hores de la matinada, se n’anés de copes al Girona 10, al Lux o al Lola; per posar el cas. El teu home és molt treballador !!!

4.Tema Ibarretxe. En el dinar a Los Caracoles, per marcar estratègia, vam parlar d’entre altres coses de la consulta del Sr Ibarretxe. Amics i amigues del nostre bloc: heu d’entendre que entre mossegada d’escamarlà i forquillada de rap, estiguéssim més pendent del menjar que d’altres coses. Però... hem de reconèixer que els Sr Ibarretxe els té ben posats i que ha agafat en fora de joc els amics d’ERC i de CiU. O no?

5.Toti Negre. Aquest bon amic parla de nosaltres. Doncs nosaltres el recomanem. Visiteu el seu bloc.

6.Record per Lois Maxwell. La Money Penny de James Bond que ha mort darrerament.