Preparant el pont

De mica en mica anem sabent el que farem els membres del club tots aquests dies. De moment, ja us podem dir que tant en Juan de Soria, en Luis de Carlos Amat i en Juan Planas de Cuixart marxaran dimecres per la tarda cap als seus respectius apartaments (mireu l’anterior post). També tenim cofirmat que en Ricardo Planasdemunt se n’anirà a Cambrils (foto) aquesta mateixa nit, amb tota la família inclosa. Es veu que no es vol perdre el partit del Barça amb l’Almeria i han decidit agafar l’autopista tant bon punt finalitzi aquest gran derby, digne de partit de champions. Segons com acabi, en Ricardo ha promès al seu fill Biel i a la seva esposa Cristina anar-ho a celebrar al Via Veneto.
L’Elsa, l’esposa d’en Juan Planas de Cuixart, no ha volgut ser menys que la Carla, i també s’aventurarà el proper cap de setmana a fer la darrera remullada de l’any. El seu espòs ha promès fer-li una foto commemorativa. Ens la deixarà posar en el bloc? Farem gestions.
Tenim confirmat el suquet de peix a l’apartament que té a Llafranc l’Arnau de Puig. La seva esposa Maritxell ha convidat a la resta del club que es queda a Girona pel dissabte 3 de novembre. En Gustavo Andraitx hi anirà després d’un partit de golf que té a Sant Andreu de Llavaneres i ha promès obsequiar a la Maritxell amb una capsa d’Henry Lambertz. Seguirem informant.
Claudio Sarabia, president del club

2. “Mirades” en “El Cafè”. La Carla va anar a prendre un tallat el passat divendres a les 6 de la tarda a El Cafè (bar del carrer Ciutadans). Allà va veure en una taula com petaven la xerrada d’una forma distesa membres d’ERC: en Lluís Coromines, els Aguirre (en Josep Maria i en Miquel) i una altra persona que no va saber reconèixer. Preparant estratègia?

3. Parlant d’estratègia ... L’amic Gustavo Andraitx, responsable de política del nostre club, ens comunica que divendres a les 11 de la nit va rebre a través de SMS un xivatasso. Resulta que en el Restaurant Massana hi havia sopant en una mateixa taula: Camil Ros (secretari de la UGT de Girona i probable candidat a les generals per ERC), Àlex Saez (diputat pel PSC de Girona al Congrés), Antoni Maceiras (Director general del Club Bàsquet Girona) i Eduard Batlle (periodista i blocaire). Què hi feien? Planejant estratègies a l’estil Club Saratoga? Clar que, trobar l’Eduard Batlle en bons restaurants és el més normal del món. Potser l’Eduard hi era per pactar alguna mena de futura responsabilitat política en el gabinet de premsa del govern espanyol si el PSOE i ERC pacten?
A la 1 de la matinada, el mateix xivatasso, informava que els quatre estaven en un local de nit molt apte. Així ens agrada, que facin bondat !!!.

4. Els cotxes dels polítics. L’únic que ha respost a la nostra invitació de conèixer el cotxe de l’adolescència dels nostres amics polítics ha estat l’Àlex Sáez. No ens han contestat ni en Carles Puigdemont, ni en Joan Puig, ni tampoc en Camil Ros. I això que el propi president, en Claudio Sarabia, els hi ha enviat a cada un d’ells un mail personal. Per què us serveixen els vostres assessors i els vostres caps de gabinets, i els vostres caps de premsa? Tanta feina teniu per col·laborar malgrat tenir tanta gent al costat que us cuida?


5. Un comentari en el bloc es queixa que no tenim amigues polítiques. Tema per a un proper post. Ja us donarem la resposta. Es tracta només d'un tema "tècnic".

Alternatives gastronòmiques

Que consti que no tenim res contra Cala Marieta, però el Club creu que van massa de sobrats per fires. En l’anterior post us dèiem que per sant Narcís no guarden taula. Puntualitzem la data: per Tots Sants (1 de novembre). Ens hi vam trobar l’any passat i creiem que enguany faran igual. Per tant, si hi voleu anar, comenceu agafar tanda a les 11 del matí com a mínim.
Anar de sobrats porta buscar alternatives, i com deia en Miquel en un comentari en aquest bloc, no estaria de més, per exemple, provar la compota de verdures de Cal Ros. Cal tenir present però, que a Cal Ros el menú us sortirà una miqueta pujadet, però paga la pena. Ja ho veureu.
Una altra alternativa és a Can Lloret (fan un menú especial per fires molt bo i assequible). No us recomanem el Boira perquè som de menjar bé amb quantitat. La darrera vegada que un servidor hi va anar va haver de berenar de valent. L’Argadà? Caret, caret.
Si teniu més alternatives digueu-les en els comentaris.
Carlos de Imaz, responsable de gastronomia.

2. Pont el dia 2. Hi ha molta gent que farà pont el dia 2 de novembre. Molts de nosaltres també. En Ricardo Planasdemunt aprofitarà per anar amb la família al seu apartament de Cambrils, en Juan de Soria en el que té a Salou (la Carla vol arriscar-se a fer el darrer bany de l’any) i en Juan Planas de Cuixart en el de Roda de Barà. És molt probable que en Luis de Carlos Amat estigui a Segur de Calafell, encara no ho té clar. L’Arnau de Puig ha convidat a la resta del club a fer un sopar el dissabte dia 3 en el seu apartament de Llafranc. Ens ho estem pensant. Atès que la Maritxell (l’esposa de l’Arnau) sap fer un bon suquet de peix, creiem que no és mala idea. Ja us ho farem saber.

3. Un sol carril. En Gustavo Andraix ens mostra una preocupació. Passa diàriament en cotxe per l’Emili Grahit en direció a Països Catalans. Creu que el tram que va de Carretera de Barcelona fins el carrer Migdia serà d’un sol carril un cop acabat el pàrking. Membres d’aquest club hi han anat a les 7 de la tarda i han pogut comprovar que no hi poden cabre dos carrils en sentit Països Catalans i en canvi les voreres són extremadament amples. És possible que algun assessor (dels ben pagats) hagi projectat només un sol carril?

4. Augment d’impostos. Pugen les escombraries i altres impostos a la ciutat de Girona. En Gustavo Andraitx creu que els diners que es recaptin serviran per pagar els nous assessors de l’ajuntament de Girona. Que n’és de mal pensat !!!

5. Cotxes antics. Hem rebut felicitacions pel nostre anterior post en el que recordàvem els nostres antics cotxes. I els cotxes dels polítics amics? Com en Joan Puig, en Carles Puigdemont, l’Àlex Sáez, en Camil Ros ... quins cotxes conduïen quan tenien 10-25 anys? Que ens ho diguin !!!

6. Esvoranc? Amb “lo” fàcil que es dir “sot” o “clot”, per què carai les emissores de la Generalitat han hagut d’utilitzar aquesta paraula, reproduïda després per tothom? El barri del Clot de Barcelona s’haurà de dir a partir d’ara “barri de l’esvoranc”?

Els nostres antics cotxes

Vam prometre en l’anterior post dir-vos quins eren els nostres cotxes en l’època forta de la nostra adolescència i joventut. De fet, diuen que als homes, l’adolescència ens dura molt de temps, ben bé fins que un no és pare, però això ja són figues d’un altre paner. Aquest passat dimarts ens vam reunir per fer un bon sopar a Can Tura de Sant Aniol de Finestres per marcar la nostra estratègia i per recordar els nostres bells i vells temps.
Són molts els lectors que volen saber més de nosaltres, per això no hi ha cap problema. Això permet no despertar sospites i que no hi hagin confusions gratuïtes. Avui, no ens fa res retrocedir en el temps i recordar els anys que van entre 1985 i 1991, època d’estirar el nervi !!!
Aquests eren els nostres cotxes d’aleshores:

Claudio Sarabia: Renault 21, gris
Luis de Carlos Amat: Renault 5 Copa Turbo, negre
Nicolau Reig: Opel Manta, groc
Mauricio Javier Estrach: Lancia Delta Integrale, vermell (foto)
Juan Planas de Cuixart: Ford Sierra Cosworth, negre
Juan de Soria: Golf GTI, vermell
Arnau de Puig: Opel Kadet GSI, vermell
Gustavo Andraitx: WW Corrado, negre
Carlos de Imaz: Ford Escort XR3, blanc
Rircardo Planasdemunt: Alfa Romeo 33, blanc

Que us he semblen? Per cert, quan sortíem de juerga no anàvem amb els 10 cotxes !!!, que consti!!! Ara bé, a mesura que s’anaven fent coneixences, trobareu lògic que cada un volgués anar amb el seu per contentar la copilota.

Claudio Sarabia, president.

2. Èxit de la Carla. Només, en dia d’avui, hem rebut un comentari sobre la Carla en aquest bloc, però en canvi n’hem rebut una desena en el nostre correu parlant de la bellesa de la senyora d’en Juan de Soria. Totes les moixaines han estat adreçades a la Carla que ho agraeix de tot cor. El comentari que hem rebut en el bloc ens diu que posem també la foto de la Maritxell i de l’Elsa. Temps al temps. I les altres dones dels membres del club també?

3. A on anirem per fires? Ens neguem rotundament anar a dinar per Sant Narcís a Cala Marieta. Ho sentim. L’any passat hi vam anar a les 12.30 i ens van donar número per a les 3 de la tarda. El pitjor de tot és que no guarden taula si truques dies abans. Alerta, que d’èxit els negocis també es moren. Alternatives: Can Mascort, Can Xifre, Can Marquès, Cal General ... Podeu suggerir llocs si voleu en els comentaris.

4. Castanyes en català. La màxima preocupació de l’Ajuntament de Girona és que els cartells de les parades de castanyes de les fires estiguin en català. Ho vaig sentir dir a la Cristina Alsina. D’acord. Molt bé. I la qualitat? Per a nosaltres, i que grati qui li piqui, preferim que siguin bones i si són gallegues que estiguin en gallec.

5. Xavier Bosch a l’Avui. En Ricardo Planasdemunt ens ha fet saber que en el bloc de l’Eduard Batlle es diu que en Xavier Bosch (Ex- Rac1) serà el nou director de l’Avui. Ens he sembla molt bé. Ara, creiem que una bona jugada empresarial hagués estat que l’haguessin nomenat director de l’edició catalana d’El Mundo. Ens hauria agradat, sí senyor. Per cert, no cal oblidar que en Ramon Bernils hi tenia una columna setmanal i que la subdirectora és, encara avui, la Victoria Prego.

Aquesta és la Carla

La Carla li encantan els texans de Façonnable. Hem de reconèixer que quan el club s’ajunta amb les seves respectives senyores, hi ha molta competència de marques: l’Elsa, per exemple, li agrada Dolce&Gabanna, la Maritxell li encanta Lacoste i l’estimada Carla es torna boja per tot el que olori a Façonnable. És tanta la seva obsessió que un cop cada mes o dos se’n va amb el seu espòs Juan de Soria a El Corte Inglés de Plaça de Catalunya o de Diagonal que és on hi ha un còrner d’aquesta marca. Per cert, també a Andorra a la majoria de botigues de roba hi és. No cal dir que és una marca pija francesa. I és que la Carla, és molt pijeta.

Claudio Sarabia, president.

2. Nom del restaurant. Sí, que sí, que us diem el nom del restaurant de Colliure. Es diu Restaurant la Marinade i es troba a la plaça del 18 de juny nº 14, a la zona turística. Per que ho sapigueu. Per cert, van cobrar un 19.6 % d’IVA. En els cartells que anunciaven el menú posava taxes incloses. Per tornar-hi !!!

3. Records del Chic. Esperem en un proper post fer-vos memòria dels nostres cotxes d’aquella època de quan anàvem al Chic. Estem fent la llista. No us impacienteu.

4. Mundo Babel. Un bon programa de ràdio. Visiteu el web

Fan efecte les aspirines UPSA?

Una fan del nostre club ens ha enviat un correu preguntant-nos si valen la pena les aspirines franceses que vam comprar a l’Auchan. Cal aclarir que les conegudes són precisament les que vam comprar, les genuïnament franceses dels laboratoris UPSA (a la foto). Doncs la meva dona, l’Elsa, que va tornar amb mal de cap de l’Auchan, diu que sí, que es noten, que són millors, que fan més efecte. Ara bé... jo no sóc cap doctor per assegurar-ho, però com que portar la contrària a l’Elsa et pot sortir car (necessito tenir pau a casa) li dono la raó. He dit.
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia.

2. Carod-Rovira. El club reconeix que Carod-Rovira va estar en alguns moments del programa “Tengo una pregunta para usted” realment genial. Home, com a polític el supera Duran i Lleida, d’això no n’hi ha dubte, ara bé, les respostes a les dues persones de Valladolid que el van tractar de “José Luis”, van ser acertadíssimes. Molt bé. Fixeu-vos com li tremola el paper al noi (minut 19) i després com Carod rebota a la senyora, acabada de sortir de la perruqueria (minut 33,20). El video aquí. I pensar que a Valladolid hi ha molta gent del Barça !!!

3. Semblances. No heu notat que cada cop més en Lorenzo Milà s’assembla, físicament, a l’Eduard Cid?

4. Sopar a Vallromanes. Vist l’interès que té el Sr. Eduard Batlle en el seu bloc d’anar a dinar en un restaurant de Vallromanes, li recomanem que l'acompanyi en Carlos de Imaz, responsable de gastronomia del nostre club. Junts sabran valorar els plats. L’amic Carlos prefereix el Restaurant Sant Miquel, i si pot ser, un sopar. Després poden acostar-se a Barcelona, on Carlos de Imaz el portarà a llocs de “gran interès” òptics.

Nota de webmaster. Eduard, tens tants de codis html de banners i anuncis que el teu bloc quan l'obres es queda penjat durants uns 15 segons o 20 segons. I si l'antivirus és el Kaspersky pitjor encara.

5. Compota de verdures. Exquisita, sabrosa, única. Ens atrevim fins i tot a titllar-la de “viciosa” la compota de verdures que serveixen al restaurant Cal Ros de Girona. En Ricardo Planasdemunt hi va anar aquesta setmana amb uns amics seus de Cambrils i en van quedar meravellats. Ja ens ho sabreu dir.

L'aigua dels quatre euros

Moltes persones s’han interessat pel nostre anterior post relacionat amb els 4 euros que els hi va costar a la família d’en Juan de Soria una ampolla d’aigua (1 litre) en un restaurant de Colliure. Els mails que hem rebut els hem passat directament a l’amic “juanito” (així l’anomena la Carla en la intimitat) perquè recuperi forces. La majoria dels mails han volgut saber de quina aigua es tracta, de si és miraculosa, si té propietats afrodisíaques ... bé, ens han preguntat de tot. Apunteu i mireu la web, l’aigua es diu “Semillante”, té la deu a Toulouges i la web és aquesta (es pot consultar en francès i en català). Com veureu, son els fabricants de la coneguda Orangine. I, cal dir que l'etiqueta era en català i francès. Ara bé, no us penseu que és una aigua de luxe, vaja... que no és una Perrier o una Evian, perquè ens entenguem. Com una Font Vella i “va que xuta”.

Cal dir que tots els que estaven en el restaurant eren francesos menys la família de Soria. Els francesos tenien ampolles de vidre de l'aixeta (gratuïta). La propera vegada ho hauran de demanar: eau de "l'aixeta" si'l vous plait !!!
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga

2. Bingo a Arles. La família de Soria va aprofitar l’estada a Colliure per anar a Elna i visitar la Catedral i el claustre. Sortint, van anar a donar un vol a peu pel casc antic. De cop i volta van passar per davant d’una mena de casal de jubilats. Feien un bingo. Cosa molt curiosa: els números els cantaven en francès, però els comentaris entre número i número eren en català: “Le número dix, vinga vinga, que ara tocarà, le número vingt, aii, ens acostem ....”. Aquests francesos ...

3. Thomas Spieker. En el berenar d’estratègia que vam mantenir en un restaurant d’Argelaguer aquest dilluns, vam celebrar haver llegit l’entrevista que el Diari de Girona feia a Thomas Spieker. Tots vam recordar els molts bons records d’aquest bon amic, expropietari i director del Chic de Roses. Gràcies a ell, aquesta discoteca es va convertir a meitat dels anys 80 i principis dels 90 en un autèntic referent del glamour de la Costa Brava. Molt de jovent de Perpinyà baixava expressament a la discoteca. L’Spieker va ser l’autèntica ànima d’aquell club que molts saratonians enyorem. Ai... si aquelles parets parlessin ... !!!

4. Saludem en Pau Canaleta. Ens ha fet un enllaç. Nosaltres també li corresponem i us convidem a visitar el seu bloc.

5. Per als “socialistes de Lacoste”. Boníssima l’editorial d’El País (14 octubre). Us oferim un fragment: “La aparición de nuevos casos de conflicto entre escuelas públicas y alumnas que portan el hiyab ha reabierto la polémica del velo en los centros docentes. Tanto en el episodio de Girona como en los dos más recientes de Ceuta, las autoridades educativas han decidido permitir que las niñas asistan a clase con el hiyab, desautorizando la negativa de los centros en virtud del derecho constitucional a la educación. Ha sido una decisión acertada, porque lo que está en juego no es la conveniencia, o no, de prohibir el velo en la escuela, sino la posibilidad de hacerlo con los instrumentos jurídicos existentes. Rechazar en los colegios públicos a las alumnas con hiyab supondría dictar una prohibición que, según se exige en un Estado de derecho, no tiene apoyo en una ley y que, además, podría entrar en conflicto con el artículo 27 de la Constitución. (…).

El Fluocaril a meitat de preu !!!

Aquest pont del Pilar ha estat aprofitat per molts de gironins per visitar el departament dels Pirineus Orientals, és a dir, allò que aquí a Catalunya tant ens agrada dir: la Catalunya Nord. La meva senyora, l’Elsa, i el nostre fill Hugo, vam aprofitar per anar d’entre altres llocs a l’Auchan. Feia temps que no hi anàvem i després de dinar aquest passat divendres en un macro restaurant a la Jonquera (on donen marisc i peix congelat a bon preu), vam emprendre el camí cap a la nostra estimada Perpinyà. No us avorrirem dient tot el que allí vam comprar-hi, però si que us volem recomanar que aneu a la farmàcia de l’Auchan. Està situada en el passadís, a dins mateix de l’edifici, però abans d’entrar al supermercat, al costat mateix de la llibreria. França té la fama de fabricar unes bones aspirines. Nosaltres per si de cas, en vam comprar una capsa, lògicament dels laboratoris UPSA, genuïnament franceses.
Ara bé, qui va quedar sorpresa va ser la meva dona Elsa. Ella, que fa servir la marca dentrífica Fluocaril, es va trobar que estava marcada a meitat de preu. El pack de dos tubs de 125 mg que a la farmàcia de sota casa costa uns 10 euros, allà ens va costar 4.95. Increïble !!! Em vam comprar dos packs. El viatge va pagar la pena. Recomanem per tant a tos els nostres admiradors i fans que quan vagin a l’Auchan, entrin a la farmàcia i mirin els preus. Hi sortiran guanyant.
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga

2. Estafa a Colliure. La família de Soria està que trina, i en especial la Carla. Divendres també van visitar els Pirineus Orientals. En Juan de Soria i la seva estimada Carla van anar a dinar romànticament en un restaurant a Colliure, en el centre mateix del poble. Els hi van cobrar per una aigua 4 euros !!! Ja us donarem més detalls. Aquest dilluns tenim berenar d’estratègia en un restaurant d’Argelaguer (fan embotits a la fusta que ens tornen bojos).

3. Terres Catalanes. Aquest és el títol d’una interessant revista que es pot trobar en el departament dels pirineus orientals, i com no a l’Auchan. Per cert, tota ella en francès, i és que el títol juga amb els dos idiomes: català i francès. Bona revista, recomanada, és un estil del Top Girona.

4. Pobre català!!! Fa pena veure com no es parla gens de català en tota aquesta zona. Entenen més el castellà que el català. Fins i tot, hi ha qui prefereix que parlis en anglès abans que en català o castellà !!! Tenen el català com a pur aspecte folklòric. Quina pena.

5. Alerta amb només els vots sobiranistes. Ha d’anar en compte l’amic Felip Puig quan diu a La Vanguardia que “El rumb de CDC és la sobirania i la confederació la propera parada”. Convergència i Unió arrossegava, ara cada cop menys, vots centrats no sobiranistes, però si catalanistes, del cinturó vermell. Aquests poden desaparèixer definitivament no només en el cinturó vermell sinó també a altres zones de Catalunya, i aleshores CiU perdre vots. Creiem que no és el camí per a CiU intentar treure vots d’ERC, ja que aquests ja els hi marxen per si sols i tornen a CiU. I els independentistes i sobiranistes ara ja tenen les CUP. Qui ha quedat descentrada és ERC. Temps al temps.