dimecres, 24 d’octubre del 2007

Els nostres antics cotxes

Vam prometre en l’anterior post dir-vos quins eren els nostres cotxes en l’època forta de la nostra adolescència i joventut. De fet, diuen que als homes, l’adolescència ens dura molt de temps, ben bé fins que un no és pare, però això ja són figues d’un altre paner. Aquest passat dimarts ens vam reunir per fer un bon sopar a Can Tura de Sant Aniol de Finestres per marcar la nostra estratègia i per recordar els nostres bells i vells temps.
Són molts els lectors que volen saber més de nosaltres, per això no hi ha cap problema. Això permet no despertar sospites i que no hi hagin confusions gratuïtes. Avui, no ens fa res retrocedir en el temps i recordar els anys que van entre 1985 i 1991, època d’estirar el nervi !!!
Aquests eren els nostres cotxes d’aleshores:

Claudio Sarabia: Renault 21, gris

Luis de Carlos Amat: Renault 5 Copa Turbo, negre
Nicolau Reig: Opel Manta, groc
Mauricio Javier Estrach: Lancia Delta Integrale, vermell (foto)
Juan Planas de Cuixart: Ford Sierra Cosworth, negre
Juan de Soria: Golf GTI, vermell
Arnau de Puig: Opel Kadet GSI, vermell
Gustavo Andraitx: WW Corrado, negre
Carlos de Imaz: Ford Escort XR3, blanc
Rircardo Planasdemunt: Alfa Romeo 33, blanc

Que us he semblen? Per cert, quan sortíem de juerga no anàvem amb els 10 cotxes !!!, que consti!!! Ara bé, a mesura que s’anaven fent coneixences, trobareu lògic que cada un volgués anar amb el seu per contentar la copilota.
Claudio Sarabia, president.

2. Èxit de la Carla. Només, en dia d’avui, hem rebut un comentari sobre la Carla en aquest bloc, però en canvi n’hem rebut una desena en el nostre correu parlant de la bellesa de la senyora d’en Juan de Soria. Totes les moixaines han estat adreçades a la Carla que ho agraeix de tot cor. El comentari que hem rebut en el bloc ens diu que posem també la foto de la Maritxell i de l’Elsa. Temps al temps. I les altres dones dels membres del club també?

3. A on anirem per fires? Ens neguem rotundament anar a dinar per Sant Narcís a Cala Marieta. Ho sentim. L’any passat hi vam anar a les 12.30 i ens van donar número per a les 3 de la tarda. El pitjor de tot és que no guarden taula si truques dies abans. Alerta, que d’èxit els negocis també es moren. Alternatives: Can Mascort, Can Xifre, Can Marquès, Cal General ... Podeu suggerir llocs si voleu en els comentaris.

4. Castanyes en català. La màxima preocupació de l’Ajuntament de Girona és que els cartells de les parades de castanyes de les fires estiguin en català. Ho vaig sentir dir a la Cristina Alsina. D’acord. Molt bé. I la qualitat? Per a nosaltres, i que grati qui li piqui, preferim que siguin bones i si són gallegues que estiguin en gallec.

5. Xavier Bosch a l’Avui. En Ricardo Planasdemunt ens ha fet saber que en el bloc de l’Eduard Batlle es diu que en Xavier Bosch (Ex- Rac1) serà el nou director de l’Avui. Ens he sembla molt bé. Ara, creiem que una bona jugada empresarial hagués estat que l’haguessin nomenat director de l’edició catalana d’El Mundo. Ens hauria agradat, sí senyor. Per cert, no cal oblidar que en Ramon Bernils hi tenia una columna setmanal i que la subdirectora és, encara avui, la Victoria Prego.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A Can Lloret també es menja molt bé.

Anònim ha dit...

Fa molt de temps que ca la Marieta és una de les més grans vergonyes de l'hostaleria gironina per culpa d'una pèssima gestió. Informeu-vos i parleu-ne

Anònim ha dit...

Com que tenen l'èxit assegurat es permeten el luxe de no guardar taula per tots sants. Aleshores es fan cues i cues total per compliruna tradició: anar a buscar el cotó de sant narcís i després anar a dinar a Cala Marieta. A mi no m'hi veuran pas. Me n'aniré a Can Lloret, com deia la Carmeta, o a Cal Ros. Un dia és un dia, i a Cal ros paga la pena. Provaré la compota de verdures que deieu fa uns dies.