Moltes persones s’han interessat pel nostre anterior post relacionat amb els 4 euros que els hi va costar a la família d’en Juan de Soria una ampolla d’aigua (1 litre) en un restaurant de Colliure. Els mails que hem rebut els hem passat directament a l’amic “juanito” (així l’anomena la Carla en la intimitat) perquè recuperi forces. La majoria dels mails han volgut saber de quina aigua es tracta, de si és miraculosa, si té propietats afrodisíaques ... bé, ens han preguntat de tot. Apunteu i mireu la web, l’aigua es diu “Semillante”, té la deu a Toulouges i la web és aquesta (es pot consultar en francès i en català). Com veureu, son els fabricants de la coneguda Orangine. I, cal dir que l'etiqueta era en català i francès. Ara bé, no us penseu que és una aigua de luxe, vaja... que no és una Perrier o una Evian, perquè ens entenguem. Com una Font Vella i “va que xuta”.
Cal dir que tots els que estaven en el restaurant eren francesos menys la família de Soria. Els francesos tenien ampolles de vidre de l'aixeta (gratuïta). La propera vegada ho hauran de demanar: eau de "l'aixeta" si'l vous plait !!!
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga
2. Bingo a Arles. La família de Soria va aprofitar l’estada a Colliure per anar a Elna i visitar la Catedral i el claustre. Sortint, van anar a donar un vol a peu pel casc antic. De cop i volta van passar per davant d’una mena de casal de jubilats. Feien un bingo. Cosa molt curiosa: els números els cantaven en francès, però els comentaris entre número i número eren en català: “Le número dix, vinga vinga, que ara tocarà, le número vingt, aii, ens acostem ....”. Aquests francesos ...
3. Thomas Spieker. En el berenar d’estratègia que vam mantenir en un restaurant d’Argelaguer aquest dilluns, vam celebrar haver llegit l’entrevista que el Diari de Girona feia a Thomas Spieker. Tots vam recordar els molts bons records d’aquest bon amic, expropietari i director del Chic de Roses. Gràcies a ell, aquesta discoteca es va convertir a meitat dels anys 80 i principis dels 90 en un autèntic referent del glamour de la Costa Brava. Molt de jovent de Perpinyà baixava expressament a la discoteca. L’Spieker va ser l’autèntica ànima d’aquell club que molts saratonians enyorem. Ai... si aquelles parets parlessin ... !!!
4. Saludem en Pau Canaleta. Ens ha fet un enllaç. Nosaltres també li corresponem i us convidem a visitar el seu bloc.
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga
2. Bingo a Arles. La família de Soria va aprofitar l’estada a Colliure per anar a Elna i visitar la Catedral i el claustre. Sortint, van anar a donar un vol a peu pel casc antic. De cop i volta van passar per davant d’una mena de casal de jubilats. Feien un bingo. Cosa molt curiosa: els números els cantaven en francès, però els comentaris entre número i número eren en català: “Le número dix, vinga vinga, que ara tocarà, le número vingt, aii, ens acostem ....”. Aquests francesos ...
3. Thomas Spieker. En el berenar d’estratègia que vam mantenir en un restaurant d’Argelaguer aquest dilluns, vam celebrar haver llegit l’entrevista que el Diari de Girona feia a Thomas Spieker. Tots vam recordar els molts bons records d’aquest bon amic, expropietari i director del Chic de Roses. Gràcies a ell, aquesta discoteca es va convertir a meitat dels anys 80 i principis dels 90 en un autèntic referent del glamour de la Costa Brava. Molt de jovent de Perpinyà baixava expressament a la discoteca. L’Spieker va ser l’autèntica ànima d’aquell club que molts saratonians enyorem. Ai... si aquelles parets parlessin ... !!!
4. Saludem en Pau Canaleta. Ens ha fet un enllaç. Nosaltres també li corresponem i us convidem a visitar el seu bloc.
5. Per als “socialistes de Lacoste”. Boníssima l’editorial d’El País (14 octubre). Us oferim un fragment: “La aparición de nuevos casos de conflicto entre escuelas públicas y alumnas que portan el hiyab ha reabierto la polémica del velo en los centros docentes. Tanto en el episodio de Girona como en los dos más recientes de Ceuta, las autoridades educativas han decidido permitir que las niñas asistan a clase con el hiyab, desautorizando la negativa de los centros en virtud del derecho constitucional a la educación. Ha sido una decisión acertada, porque lo que está en juego no es la conveniencia, o no, de prohibir el velo en la escuela, sino la posibilidad de hacerlo con los instrumentos jurídicos existentes. Rechazar en los colegios públicos a las alumnas con hiyab supondría dictar una prohibición que, según se exige en un Estado de derecho, no tiene apoyo en una ley y que, además, podría entrar en conflicto con el artículo 27 de la Constitución. (…).
4 comentaris:
Club Saratoga i Eduard Batlle parlen de Pau Canaleta. És casualitat? Pregunto
... no és pas per res, però a França l'aigua és SEMPRE de franc. A no ser que demanis "eau mineral"... és després quan et cargolen.
He vist en un conegut local de Girona es negaven a servir aigua de l'aixeta adduint que no podien garantir que fos bona!! Què és això?? I per què no parleu de les aigües de 25 cl a 1 euro que cobren per tot arreu?? No és una vergonya això. O com li va passar a un italià, ho vaig veure jo mateix, que aquest estiu a Tossa també li van clavar 4 euros per una ampolleta d'aigua en un local de nit??
Anònim: la gent del costat va demanar eau mineral i li van portar l'ampolla de vidre gratis de l'aixeta. A nosaltres no. A Espanya no és costum servir aigua de l'aixeta a França si, d'aqui que ens queixem els del club.
Per cert, no era un local de nit, com en el cas de Tossa, era un restaurant de DIA.
Club Saratoga és igual a Eduard Batlle i Eduard Cid
Publica un comentari a l'entrada