En nom del tots els que formem aquest club, us desitjo que l'any que comença us sigui molt més profitós que el 2007. Disfruteu de la vida i poseu més sucre al cafè. Claudio Sarabia, president de Club Saratoga
Un club lliure, des de la independència política, per explicar la veracitat. Ens reunim setmanalment en un bon sopar per planificar l'estratègia.
Efectivament, tots els membres del club estem amb Frank Rijkaard (a la foto, el veiem a l’esquerra). Prengui la decisió que sigui, tant si Ronaldinho és a la banqueta com si no, si us plau fes-nos feliços i fes que els teus jugadors rutllin !!!.
La Carla, l’Elsa i la Maritxell, com a pijes que són, han rebut una felicitació de Nadal molt pija que ens va de meravella per desitjar-vos a tots vosaltres, amics, amigues, fans, admiradors, polítics i detractors, un bon Nadal i un millor any nou.
En un post ja us vam prometre que us donaríem a conèixer les colònies que portem. Diversos mails de fans i admiradors nostres ens ho demanaven, i lògicament, ara que estem de festes i s’escau regalar colònies, no ens hi podíem negar. Serveixi també amics i amigues com a recomanació per si heu d’encomanar tions i reis. Us proposem que si no les coneixeu us les apunteu i les aneu a provar a llocs com el Sephora o a l’Hipercor, que no posen masses problemes per provar-les amb tranquil·litat. Advertim que a Sephora les colònies d'Ermenegildo Zegna no hi són i que els perfums de Cartier els trobareu sense problemes a Hipercor (protegits amb vitrina).
L’any 1985 hi va haver una cançó que va fer furor a les discoteques i emissores de ràdio: Let’s go to the Sitges. Després sortiria la versió Let’s go to Lloret. La interpretava un jove de Barcelona anomenat David Lyme (foto). L’any següent, el 1986, trauria Bambina. Aquell cantant es deia, es diu, de nom real, Jordi Cubino. Era l’època del Italo Dance amb en Mikko Mision, Silver Pozzoli, Norman o CC Catch, Modern Talking ...
Dijous, tal i com us vam anunciar, alguns membres del club vam anar al Portús i vam fer una ullada a les colònies per fer la carta als reis o per recomanar-li al tió. Vam poder comprovar efectivament l’avantatge que surt anar a comprar en aquest lloc. Això sí, tingueu en compte que a mesura que passen els anys, el carrer de la dreta, tot i que jurídicament pertany a Espanya, es parla cada cop més el francès. Les dependentes per prou feines coneixen el castellà i trobar una que et parli en català és una autèntica relíquia. Potser caldrà que la Generalitat miri en aquest lloc com aplica la política lingüística en la que un ciutadà de Catalunya ha de ser atès en una de les dues llengües oficials: català o castellà. A “cuento” de que ve el francès? No val l’excusa que el 95% dels compradors són francesos.
L’amic Arnau de Puig acaba d’enviar a tots els membres del club un sms a les 0.35 hores d’aquesta matinada dient-nos que la nit romàntica que està vivint amb la seva senyora Maritxell a l’Hotel Arts va de meravella. Nosaltres en alegrem i esperem que els 10 anys de casats que celebren siguin un avanç de molts més anys de vida junts. Per cert, en Claudio Sarabia, en nom del Club, li ha contestat el sms i li ha pregat que no se n’oblidi de fer-li una foto a la Maritxell per posar-la en el nostre bloc. Ànims Arnau, que tu vals !!!
Ha d’anar alerta l’Artur Mas perquè es pot picar els dits. Quan diu que “Catalunya té dret a decidir” a què es refereix?. Això també ho va dir Montilla fa poc: “Catalunya serà el que els seus ciutadans, ara i en el futur, decideixin”. Carod Rovira va anunciar un referèndum per a l’autodeterminació el 2014. Per tant, Mas no aporta res de nou. Res. I és més. Ara que s’ha esquitxat, que s’hi acabi de mullar. Quan serà que el poble de Catalunya tindrà el dret a decidir? A quin any hi haurà el referèndum? Aquesta és la pregunta que Mas no ha aclarit i que ha d’aclarir.
El Club i molta gent comença a mosquejar-se que cada cop més en les determinades manifestacions anomenades “pacifistes” o “antifeixistes” es registrin incidents. Ahir dissabte el club ho va poder comprovar en l’estada a Barcelona. Vam poder veure manifestants que anaven molt ben preparats, no volem pas dir que anaven ben abrigats pel fred que feia, no, ens referim a que ja portaven estris per buscar brega. Si no, no s’entén que portessin valles. Sí, el que llegiu, valles !!! No contents amb això, es dedicaven a pintar parets, aparadors, destrossar mobiliari urbà i a cremar contenidors. Això és el pacifisme? Pacifisme de què? Quin mal exemple !!! És ser pacifista pintar amb spray parets o aparadors?
Dissabte, la majoria dels que formem part del club, hem decidit fer boicot a l’Espai Gironès i anar de compres a Barcelona. La raó ja és explicada en anteriors posts. Ja som grandets i no ens xupem el ditet. Som lliures.
El sociòleg de la comunicació que va parlar de l’”efecte narcotitzant” dels mitjans de comunicació és Paul Felix Lazarsfeld. Ell s’hi refereix com a “disfunció narcotitzant”. Potser sorprendrà si dic que va néixer a Viena l’any 1901 i que va morir el 1976 a Nova York. Per tant, quan ell va parlar de l’efecte narcotitzant encara no hi havia Internet ni tampoc existien els mass media tant desenvolupats com ara. Imagineu-vos el que pensaria avui. Escriu Lazarsfeld:
Les cassolades. Vam rebre fa unes setmanes un mail que ens feia reflexionar: per què no hi ha hagut cassolades en contra del govern espanyol pels sots i obres del TGV? Vam tenir temps de dedicar-hi un parell de minuts mentre menjàvem en el buffet de la Jonquera (prometem parlar d’aquest restaurant properament). Caldria potser preguntar-se: per què la gent d’esquerra no es manifesta quan el seu govern ho fa malament? Creiem que és millor aquesta pregunta i no l'altra. Perquè, com s’entén que per la guerra d’Iraq (manava la dreta) o per temes antiglobalitzadors, l’esquerra aglutini centenars de milers de manifestants i en canvi només 300 persones tirant llarg s’aglutinessin fa pocs dies a la plaça de Sant Jaume per protestar pel tema de les infrastructures?
Sempre que hi ha un pont llarg costa tornar a començar. Això és el que ens ha passat a molts dels que formem part del club. Per sort, a primera hora del matí ens hem enviat missatges per donar-nos ànims. Suposo que a molts de vosaltres us ha passat el mateix. Els ponts van bé per recuperar forces, per estar més amb la família i per entendre d’una vegada que la vida no consisteix en només treballar. També hi ha de jugar una part essencial l’oci.
El Suquet de Peix serà tot un èxit. El farem dissabte a l’apartament que té l’Arnau de Puig, el nostre assessor jurídic, a Llafranc. La Maritxell està preparant els darrers detalls. Hi serem: les famílies de Nicolau Reig (vicepresident segon), Carlos de Imaz (responsable de gastronomia), Gustavo Andraitx (responsable de política) i Mauricio Javier Estrach (responsable d’estratègia). El president Claudio Sarabia i família han preferit marxar uns dies a casa d’en Maurice i la seva senyora, un vell amic d’adolescència, que viu a Canet Plage. Hi residiran un parell de dies.
Un comentari en el nostre bloc es queixava de que no teníem amigues polítiques. Mireu, nosaltres, els del club, quan vam iniciar aquest bloc, el vam donar a conèixer a: Alex Saez, Joan Puig, Carles Puigdemont, Felip Puig, Carles Negre, Laia Cañigueral, Camil Ros, Carles Negre i Jordi Xuclà d’entre altres. Vam invitar al Carles Puigdemont, l’Àlex Saez, en Joan Puig i en Camil Ros a fer in intercanvi de links. Només en Joan Puig i en Carles Puigdemont van acceptar. L’Àlex, per molt fan nostre que sigui, va optar pel silenci, igual que l’amic Camil. És per això que no hi tenim cap link que vagi cap a ells i en canvi si als altres.
De mica en mica anem sabent el que farem els membres del club tots aquests dies. De moment, ja us podem dir que tant en Juan de Soria, en Luis de Carlos Amat i en Juan Planas de Cuixart marxaran dimecres per la tarda cap als seus respectius apartaments (mireu l’anterior post). També tenim cofirmat que en Ricardo Planasdemunt se n’anirà a Cambrils (foto) aquesta mateixa nit, amb tota la família inclosa. Es veu que no es vol perdre el partit del Barça amb l’Almeria i han decidit agafar l’autopista tant bon punt finalitzi aquest gran derby, digne de partit de champions. Segons com acabi, en Ricardo ha promès al seu fill Biel i a la seva esposa Cristina anar-ho a celebrar al Via Veneto.
Que consti que no tenim res contra Cala Marieta, però el Club creu que van massa de sobrats per fires. En l’anterior post us dèiem que per sant Narcís no guarden taula. Puntualitzem la data: per Tots Sants (1 de novembre). Ens hi vam trobar l’any passat i creiem que enguany faran igual. Per tant, si hi voleu anar, comenceu agafar tanda a les 11 del matí com a mínim.