dilluns, 27 d’agost de 2007

Dues begudes al Pacha

Aquest passat divendres diversos membres del club vam decidir marcar estratègia fent un bon sopar a Empuriabrava. Ens ho mereixem, i més quant estem a punt de fer vacances. Després del sopar, com si fóssim jovenalla de 20 anys vam decidir anar al Pacha d’Empuriabrava (Pacha sense accent a la darrera a, ja que els propietaris d’aquesta cadena de discoteques no ho accentuen). Vam entrar a un quart d’una de la matinada. Tot i la nostra posició social i empresarial, no ens vam donar a conèixer a l’entrada i vam pagar com tothom. L’entrada ens va costar 15 euros amb dret a consumició amb la particularitat que entràvem a l’anomenada “Happy hour”. Això significa que tens dret a dues begudes per comptes d’una. Es veu que fins a la 1 de la matinada fan aquesta oferta. Ens vam sentir cofois perquè al final tampoc resultava tant car. La sorpresa va ser quan vam anar a la barra. Un servidor, per exemple, va demanar un JB amb Coca-Cola. Immediatament el cambrer (hi havia dues cambreres fabuloses i ens va haver de servir el cambrer !!!) em porta dos JB amb Coca-Cola. És a dir: dos gots amb el JB i les dues cocacoles. El mateix va passar amb els amics del club. A hores d’ara encara no sabem – i això que nosaltres som estrategues – quina és la intenció d’això. Vam haver de beure el primer cubata, i després, com aquell qui no vol, el segon. Tant difícil és donar a l’entrada dos tiquets de beguda? Hi ha algú que ens pugui dir per què es fa això. Un saratonià ens va dir que és perquè la gent es begui els dos cubates en aquell mateix moment i no faci el següent: prendre’n un, marxar de la discoteca i tornar després més tard, per prendre’s l’altre.
Ricardo Planasdemunt, responsable de lleure i esbarjo de Club Saratoga

Controls dels mossos. Divendres a la matinada la carretera de Figueres a Roses, des de Castelló fins Empuriabrava, estava plagada de forts controls de Mossos d’Esquadra. A nosaltres no ens van aturar. Com que anàvem vestits amb americana i corbata, com a disgtinguits membres del club, als policies els hi va semblar que erem persones serioses. Cosa que ni nosaltres mateixos no ho posem en dubte!!!


Gràcies Eduard. Agraïm la referència del periodista Eduard Batlle en el seu post del passat dissabte. Prometem també respondre el seu “meme”.

L’amic Àlex Saez. El diputat socialista intenta justificar els sous dels polítics a través del seu
bloc. Lògic, tothom defensa “lo” seu. Per cert, Luis de Carlos Amat, Vice-president primer del Club, expert en grafiologia humanística, ens comentava que els comentaris anònims que també ho defensen en el nostre bloc són escrits amb la mateixa esctructura i forma gramatical que ho fa l’Àlex. Pregunta: què van anar a la mateixa escola? (o és ell mateix?). De bon rotllo Àlex. Et felicitem pels teus últims post del teu bloc sobre NY.

Pregunta sincera: per què un funcionari de la Diputació ha de ser llicenciat, passar unes oposicions i cobrar molt menys que un d’aquests últims càrrecs de confiança que no se’ls hi exigeix cap mena de títol ni oposició?


Mòbils a casa. No us deixeu mai el mòbil a casa. Llegiu aquest article.

1 comentari:

Àlex Sáez ha dit...

Amics saratonians...sempre signo els comentaris perque no vull alimentar les opinions anomimes...quasi sempre gasives i destructives.

Evidenment defenso l'activitat politica i els sous dignes. Aixo si maxima exigencia,competencia i professionalitat si volem evitar la mediocritat.

Salutacions !

Alex.