Marxem de pont

El Suquet de Peix serà tot un èxit. El farem dissabte a l’apartament que té l’Arnau de Puig, el nostre assessor jurídic, a Llafranc. La Maritxell està preparant els darrers detalls. Hi serem: les famílies de Nicolau Reig (vicepresident segon), Carlos de Imaz (responsable de gastronomia), Gustavo Andraitx (responsable de política) i Mauricio Javier Estrach (responsable d’estratègia). El president Claudio Sarabia i família han preferit marxar uns dies a casa d’en Maurice i la seva senyora, un vell amic d’adolescència, que viu a Canet Plage. Hi residiran un parell de dies.
Luis de Carlos Amat, el nostre Vicepresident primer, preferirà passar aquests dies amb la família a l’apartament que tenen a Segur de Calafell. Hi aniran avui mateix, cap a les 8 del vespre, després d’un partit de tennis que té en el Real Club de Tennis Barcelona. Mentre ell juga, la seva esposa Jessica es reunirà amb una vella amiga d’escola, la Sònia. Ambdues van estudiar al Liceu Francès. Recordaran experiències tot prenent el te en el bar del Princesa Sofia (que preparin 6 euros per cap).
En Ricardo Planasdemunt ja és a Cambrils. La seva esposa Cristina li ha prohibit que digués el que els hi va costar el sopar en el Via Veneto. Per cert, no van menjar macarrons. La propera vegada faran cas a la Mar. Pel que fa als altres membres del club, podeu saber el que faran aquest pont mirant els anteriors posts.

2. Confirmada la foto de l’Elsa. Juan Planas de Cuixart ens ha confirmat que la seva esposa Elsa es deixarà fer una foto si aconsegueix banyar-se a la platja de Roda de Barà. Ens ho apuntem, i queda pendent pel proper post. En homenatge a la foto que tothom espera de l'Elsa a les càlides platges de la Costa Daurada, en aquest cas de Roda de Barà, la foto d'avui que adorna el nostre post és de l'Arc de Barà. Si us plau, que no plogui aquests dies !!!

3. L’Àlex ens ha fet un link. Gràcies Àlex, i nosaltres te’l fem a tu. Camil, ens el fas tu també? Ja veieu que la nostra independència política ens permet tenir amics per a tot arreu.

4. Tema infrastructures. Interessant un mapa que es veu en un post del periodista Eduard Batlle. Es comprova com amb el pas dels anys Madrid té més infrastructures viàries que Barcelona. Lògic. Si en comptes de tonteries, els polítics catalans s’haguessin dedicat a entendre’s i a treballar juntament, això no ens hagués passat. Per què Madrid funciona? Doncs perquè durant molts anys el govern de l’ajuntament, de la diputació, de la comunitat autònoma i central era del mateix partit. Aquí en Pujol i en Maragall eren veïns i mai es van arribar a entendre. I així ho paguem. Ara bé, amb papers de Salamanca, en seleccions catalanes oficials i altres barretinaries tothom va a una. I que grati qui vulgui, però és la nostra opinió. Lliures. Així som.

5. Felicitats Onda Rambla. Als membres del club els hi ha agradat molt el suplement que distribuïa ahir el Diari de Girona sobre l’emissora Onda Rambla Girona. Us proposem un joc: compteu la quantitat de vegades que surt l’amic Eduard Cid !!! Un cop ho hagiu fet, torneu-hi per segona vegada. Segur que la xifra creix.

Amigues polítiques

Un comentari en el nostre bloc es queixava de que no teníem amigues polítiques. Mireu, nosaltres, els del club, quan vam iniciar aquest bloc, el vam donar a conèixer a: Alex Saez, Joan Puig, Carles Puigdemont, Felip Puig, Carles Negre, Laia Cañigueral, Camil Ros, Carles Negre i Jordi Xuclà d’entre altres. Vam invitar al Carles Puigdemont, l’Àlex Saez, en Joan Puig i en Camil Ros a fer in intercanvi de links. Només en Joan Puig i en Carles Puigdemont van acceptar. L’Àlex, per molt fan nostre que sigui, va optar pel silenci, igual que l’amic Camil. És per això que no hi tenim cap link que vagi cap a ells i en canvi si als altres.
Ara ve el tema “senyores”. Ens encantaria tenir com amiga la Cristina Alsina, i ens agradaria moltíssim poder-la invitar a llegir el nostre bloc. Creiem que gent del seu voltant ens deuen llegir i potser li passen els nostres comentaris. Ara bé, per què no hem convidat a la Cristina Alsina? Doncs simplement per qüestió de seguretat. Mireu, si aneu en el seu bloc, no hi figura el seu correu, a diferència dels altres “amics” nostres. El que si que hi ha, és un apartat de contacte. Quan hi vas, hi ha una mena de formulari per deixar la teva opinió, però aquí hi ha un risc, ja que quan envies aquest qüestionari, el destinatari sabrà el mail del remitent. Així ens ho han fet saber els nostres agents de seguretat i també els nostres tècnics informàtics. Preguem als assessors de la Cristina (l’amic Aguirre, per exemple), ens faci saber el seu correu en el nostre mail i així poder-la convidar personalment a visitar el nostre bloc i si vol, fer un intercanvi de links. Per cert, l’Anna Pagans i l’Alícia tenen els blocs endarrerits, per tant, creiem que no deuen ser massa blocaires. Intentarem també fer un pas amb la Pia Bosch. Deixeu-nos temps.
Claudio Sarabia, president.

2. Cotxes d’adolescència. Ens falta en Carles Puigdemont. Ja ens ha respost l’Àlex Saez ( Ford Fiesta), en Joan Puig (un 127) i en Camil Ros (Ibiza). I la Cristina Alsina quin portaria?, un Golf GTI, potser? (li hauria quedat bé).

3. Felicitats Carles. Felicitem a Carles Negre, nou director general d’Aigües Sant Aniol. Esperem que no deixis el bloc !!!

4. Missa de Sant Narcís. Ahir vam rebre un xivatasso de SMS en el que se’ns informava que la diputada Pia Bosch anava molt elegant a la missa de Sant Narcís. No en tenim cap dubte.

5. Restaurant Massana. Suposem que en Pere Massana devia convidar com a mínim els cafès en el sopar d’estratègia que van mantenir Camil Ros, Àlex Saez, Eduard Batlle i Antoni Maceiras el passat divendres, sinó, no s’entén que el Sr Batlle parli del Massana en el seu bloc així com si no volgués la cosa.

6. Felicitats Sharon. L’actriu Sharon Stone (foto) ha venut un parell d’arracades d’or blanc amb diamants i safirs per valor de 55 mil dòlars durant una gala benèfica d’una associació de lluita contra la sida celebrada a Roma. Felicitats.

Preparant el pont

De mica en mica anem sabent el que farem els membres del club tots aquests dies. De moment, ja us podem dir que tant en Juan de Soria, en Luis de Carlos Amat i en Juan Planas de Cuixart marxaran dimecres per la tarda cap als seus respectius apartaments (mireu l’anterior post). També tenim cofirmat que en Ricardo Planasdemunt se n’anirà a Cambrils (foto) aquesta mateixa nit, amb tota la família inclosa. Es veu que no es vol perdre el partit del Barça amb l’Almeria i han decidit agafar l’autopista tant bon punt finalitzi aquest gran derby, digne de partit de champions. Segons com acabi, en Ricardo ha promès al seu fill Biel i a la seva esposa Cristina anar-ho a celebrar al Via Veneto.
L’Elsa, l’esposa d’en Juan Planas de Cuixart, no ha volgut ser menys que la Carla, i també s’aventurarà el proper cap de setmana a fer la darrera remullada de l’any. El seu espòs ha promès fer-li una foto commemorativa. Ens la deixarà posar en el bloc? Farem gestions.
Tenim confirmat el suquet de peix a l’apartament que té a Llafranc l’Arnau de Puig. La seva esposa Maritxell ha convidat a la resta del club que es queda a Girona pel dissabte 3 de novembre. En Gustavo Andraitx hi anirà després d’un partit de golf que té a Sant Andreu de Llavaneres i ha promès obsequiar a la Maritxell amb una capsa d’Henry Lambertz. Seguirem informant.
Claudio Sarabia, president del club

2. “Mirades” en “El Cafè”. La Carla va anar a prendre un tallat el passat divendres a les 6 de la tarda a El Cafè (bar del carrer Ciutadans). Allà va veure en una taula com petaven la xerrada d’una forma distesa membres d’ERC: en Lluís Coromines, els Aguirre (en Josep Maria i en Miquel) i una altra persona que no va saber reconèixer. Preparant estratègia?

3. Parlant d’estratègia ... L’amic Gustavo Andraitx, responsable de política del nostre club, ens comunica que divendres a les 11 de la nit va rebre a través de SMS un xivatasso. Resulta que en el Restaurant Massana hi havia sopant en una mateixa taula: Camil Ros (secretari de la UGT de Girona i probable candidat a les generals per ERC), Àlex Saez (diputat pel PSC de Girona al Congrés), Antoni Maceiras (Director general del Club Bàsquet Girona) i Eduard Batlle (periodista i blocaire). Què hi feien? Planejant estratègies a l’estil Club Saratoga? Clar que, trobar l’Eduard Batlle en bons restaurants és el més normal del món. Potser l’Eduard hi era per pactar alguna mena de futura responsabilitat política en el gabinet de premsa del govern espanyol si el PSOE i ERC pacten?
A la 1 de la matinada, el mateix xivatasso, informava que els quatre estaven en un local de nit molt apte. Així ens agrada, que facin bondat !!!.

4. Els cotxes dels polítics. L’únic que ha respost a la nostra invitació de conèixer el cotxe de l’adolescència dels nostres amics polítics ha estat l’Àlex Sáez. No ens han contestat ni en Carles Puigdemont, ni en Joan Puig, ni tampoc en Camil Ros. I això que el propi president, en Claudio Sarabia, els hi ha enviat a cada un d’ells un mail personal. Per què us serveixen els vostres assessors i els vostres caps de gabinets, i els vostres caps de premsa? Tanta feina teniu per col·laborar malgrat tenir tanta gent al costat que us cuida?


5. Un comentari en el bloc es queixa que no tenim amigues polítiques. Tema per a un proper post. Ja us donarem la resposta. Es tracta només d'un tema "tècnic".

Alternatives gastronòmiques

Que consti que no tenim res contra Cala Marieta, però el Club creu que van massa de sobrats per fires. En l’anterior post us dèiem que per sant Narcís no guarden taula. Puntualitzem la data: per Tots Sants (1 de novembre). Ens hi vam trobar l’any passat i creiem que enguany faran igual. Per tant, si hi voleu anar, comenceu agafar tanda a les 11 del matí com a mínim.
Anar de sobrats porta buscar alternatives, i com deia en Miquel en un comentari en aquest bloc, no estaria de més, per exemple, provar la compota de verdures de Cal Ros. Cal tenir present però, que a Cal Ros el menú us sortirà una miqueta pujadet, però paga la pena. Ja ho veureu.
Una altra alternativa és a Can Lloret (fan un menú especial per fires molt bo i assequible). No us recomanem el Boira perquè som de menjar bé amb quantitat. La darrera vegada que un servidor hi va anar va haver de berenar de valent. L’Argadà? Caret, caret.
Si teniu més alternatives digueu-les en els comentaris.
Carlos de Imaz, responsable de gastronomia.

2. Pont el dia 2. Hi ha molta gent que farà pont el dia 2 de novembre. Molts de nosaltres també. En Ricardo Planasdemunt aprofitarà per anar amb la família al seu apartament de Cambrils, en Juan de Soria en el que té a Salou (la Carla vol arriscar-se a fer el darrer bany de l’any) i en Juan Planas de Cuixart en el de Roda de Barà. És molt probable que en Luis de Carlos Amat estigui a Segur de Calafell, encara no ho té clar. L’Arnau de Puig ha convidat a la resta del club a fer un sopar el dissabte dia 3 en el seu apartament de Llafranc. Ens ho estem pensant. Atès que la Maritxell (l’esposa de l’Arnau) sap fer un bon suquet de peix, creiem que no és mala idea. Ja us ho farem saber.

3. Un sol carril. En Gustavo Andraix ens mostra una preocupació. Passa diàriament en cotxe per l’Emili Grahit en direció a Països Catalans. Creu que el tram que va de Carretera de Barcelona fins el carrer Migdia serà d’un sol carril un cop acabat el pàrking. Membres d’aquest club hi han anat a les 7 de la tarda i han pogut comprovar que no hi poden cabre dos carrils en sentit Països Catalans i en canvi les voreres són extremadament amples. És possible que algun assessor (dels ben pagats) hagi projectat només un sol carril?

4. Augment d’impostos. Pugen les escombraries i altres impostos a la ciutat de Girona. En Gustavo Andraitx creu que els diners que es recaptin serviran per pagar els nous assessors de l’ajuntament de Girona. Que n’és de mal pensat !!!

5. Cotxes antics. Hem rebut felicitacions pel nostre anterior post en el que recordàvem els nostres antics cotxes. I els cotxes dels polítics amics? Com en Joan Puig, en Carles Puigdemont, l’Àlex Sáez, en Camil Ros ... quins cotxes conduïen quan tenien 10-25 anys? Que ens ho diguin !!!

6. Esvoranc? Amb “lo” fàcil que es dir “sot” o “clot”, per què carai les emissores de la Generalitat han hagut d’utilitzar aquesta paraula, reproduïda després per tothom? El barri del Clot de Barcelona s’haurà de dir a partir d’ara “barri de l’esvoranc”?

Els nostres antics cotxes

Vam prometre en l’anterior post dir-vos quins eren els nostres cotxes en l’època forta de la nostra adolescència i joventut. De fet, diuen que als homes, l’adolescència ens dura molt de temps, ben bé fins que un no és pare, però això ja són figues d’un altre paner. Aquest passat dimarts ens vam reunir per fer un bon sopar a Can Tura de Sant Aniol de Finestres per marcar la nostra estratègia i per recordar els nostres bells i vells temps.
Són molts els lectors que volen saber més de nosaltres, per això no hi ha cap problema. Això permet no despertar sospites i que no hi hagin confusions gratuïtes. Avui, no ens fa res retrocedir en el temps i recordar els anys que van entre 1985 i 1991, època d’estirar el nervi !!!
Aquests eren els nostres cotxes d’aleshores:

Claudio Sarabia: Renault 21, gris
Luis de Carlos Amat: Renault 5 Copa Turbo, negre
Nicolau Reig: Opel Manta, groc
Mauricio Javier Estrach: Lancia Delta Integrale, vermell (foto)
Juan Planas de Cuixart: Ford Sierra Cosworth, negre
Juan de Soria: Golf GTI, vermell
Arnau de Puig: Opel Kadet GSI, vermell
Gustavo Andraitx: WW Corrado, negre
Carlos de Imaz: Ford Escort XR3, blanc
Rircardo Planasdemunt: Alfa Romeo 33, blanc

Que us he semblen? Per cert, quan sortíem de juerga no anàvem amb els 10 cotxes !!!, que consti!!! Ara bé, a mesura que s’anaven fent coneixences, trobareu lògic que cada un volgués anar amb el seu per contentar la copilota.

Claudio Sarabia, president.

2. Èxit de la Carla. Només, en dia d’avui, hem rebut un comentari sobre la Carla en aquest bloc, però en canvi n’hem rebut una desena en el nostre correu parlant de la bellesa de la senyora d’en Juan de Soria. Totes les moixaines han estat adreçades a la Carla que ho agraeix de tot cor. El comentari que hem rebut en el bloc ens diu que posem també la foto de la Maritxell i de l’Elsa. Temps al temps. I les altres dones dels membres del club també?

3. A on anirem per fires? Ens neguem rotundament anar a dinar per Sant Narcís a Cala Marieta. Ho sentim. L’any passat hi vam anar a les 12.30 i ens van donar número per a les 3 de la tarda. El pitjor de tot és que no guarden taula si truques dies abans. Alerta, que d’èxit els negocis també es moren. Alternatives: Can Mascort, Can Xifre, Can Marquès, Cal General ... Podeu suggerir llocs si voleu en els comentaris.

4. Castanyes en català. La màxima preocupació de l’Ajuntament de Girona és que els cartells de les parades de castanyes de les fires estiguin en català. Ho vaig sentir dir a la Cristina Alsina. D’acord. Molt bé. I la qualitat? Per a nosaltres, i que grati qui li piqui, preferim que siguin bones i si són gallegues que estiguin en gallec.

5. Xavier Bosch a l’Avui. En Ricardo Planasdemunt ens ha fet saber que en el bloc de l’Eduard Batlle es diu que en Xavier Bosch (Ex- Rac1) serà el nou director de l’Avui. Ens he sembla molt bé. Ara, creiem que una bona jugada empresarial hagués estat que l’haguessin nomenat director de l’edició catalana d’El Mundo. Ens hauria agradat, sí senyor. Per cert, no cal oblidar que en Ramon Bernils hi tenia una columna setmanal i que la subdirectora és, encara avui, la Victoria Prego.

Aquesta és la Carla

La Carla li encantan els texans de Façonnable. Hem de reconèixer que quan el club s’ajunta amb les seves respectives senyores, hi ha molta competència de marques: l’Elsa, per exemple, li agrada Dolce&Gabanna, la Maritxell li encanta Lacoste i l’estimada Carla es torna boja per tot el que olori a Façonnable. És tanta la seva obsessió que un cop cada mes o dos se’n va amb el seu espòs Juan de Soria a El Corte Inglés de Plaça de Catalunya o de Diagonal que és on hi ha un còrner d’aquesta marca. Per cert, també a Andorra a la majoria de botigues de roba hi és. No cal dir que és una marca pija francesa. I és que la Carla, és molt pijeta.

Claudio Sarabia, president.

2. Nom del restaurant. Sí, que sí, que us diem el nom del restaurant de Colliure. Es diu Restaurant la Marinade i es troba a la plaça del 18 de juny nº 14, a la zona turística. Per que ho sapigueu. Per cert, van cobrar un 19.6 % d’IVA. En els cartells que anunciaven el menú posava taxes incloses. Per tornar-hi !!!

3. Records del Chic. Esperem en un proper post fer-vos memòria dels nostres cotxes d’aquella època de quan anàvem al Chic. Estem fent la llista. No us impacienteu.

4. Mundo Babel. Un bon programa de ràdio. Visiteu el web

Fan efecte les aspirines UPSA?

Una fan del nostre club ens ha enviat un correu preguntant-nos si valen la pena les aspirines franceses que vam comprar a l’Auchan. Cal aclarir que les conegudes són precisament les que vam comprar, les genuïnament franceses dels laboratoris UPSA (a la foto). Doncs la meva dona, l’Elsa, que va tornar amb mal de cap de l’Auchan, diu que sí, que es noten, que són millors, que fan més efecte. Ara bé... jo no sóc cap doctor per assegurar-ho, però com que portar la contrària a l’Elsa et pot sortir car (necessito tenir pau a casa) li dono la raó. He dit.
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia.

2. Carod-Rovira. El club reconeix que Carod-Rovira va estar en alguns moments del programa “Tengo una pregunta para usted” realment genial. Home, com a polític el supera Duran i Lleida, d’això no n’hi ha dubte, ara bé, les respostes a les dues persones de Valladolid que el van tractar de “José Luis”, van ser acertadíssimes. Molt bé. Fixeu-vos com li tremola el paper al noi (minut 19) i després com Carod rebota a la senyora, acabada de sortir de la perruqueria (minut 33,20). El video aquí. I pensar que a Valladolid hi ha molta gent del Barça !!!

3. Semblances. No heu notat que cada cop més en Lorenzo Milà s’assembla, físicament, a l’Eduard Cid?

4. Sopar a Vallromanes. Vist l’interès que té el Sr. Eduard Batlle en el seu bloc d’anar a dinar en un restaurant de Vallromanes, li recomanem que l'acompanyi en Carlos de Imaz, responsable de gastronomia del nostre club. Junts sabran valorar els plats. L’amic Carlos prefereix el Restaurant Sant Miquel, i si pot ser, un sopar. Després poden acostar-se a Barcelona, on Carlos de Imaz el portarà a llocs de “gran interès” òptics.

Nota de webmaster. Eduard, tens tants de codis html de banners i anuncis que el teu bloc quan l'obres es queda penjat durants uns 15 segons o 20 segons. I si l'antivirus és el Kaspersky pitjor encara.

5. Compota de verdures. Exquisita, sabrosa, única. Ens atrevim fins i tot a titllar-la de “viciosa” la compota de verdures que serveixen al restaurant Cal Ros de Girona. En Ricardo Planasdemunt hi va anar aquesta setmana amb uns amics seus de Cambrils i en van quedar meravellats. Ja ens ho sabreu dir.

L'aigua dels quatre euros

Moltes persones s’han interessat pel nostre anterior post relacionat amb els 4 euros que els hi va costar a la família d’en Juan de Soria una ampolla d’aigua (1 litre) en un restaurant de Colliure. Els mails que hem rebut els hem passat directament a l’amic “juanito” (així l’anomena la Carla en la intimitat) perquè recuperi forces. La majoria dels mails han volgut saber de quina aigua es tracta, de si és miraculosa, si té propietats afrodisíaques ... bé, ens han preguntat de tot. Apunteu i mireu la web, l’aigua es diu “Semillante”, té la deu a Toulouges i la web és aquesta (es pot consultar en francès i en català). Com veureu, son els fabricants de la coneguda Orangine. I, cal dir que l'etiqueta era en català i francès. Ara bé, no us penseu que és una aigua de luxe, vaja... que no és una Perrier o una Evian, perquè ens entenguem. Com una Font Vella i “va que xuta”.

Cal dir que tots els que estaven en el restaurant eren francesos menys la família de Soria. Els francesos tenien ampolles de vidre de l'aixeta (gratuïta). La propera vegada ho hauran de demanar: eau de "l'aixeta" si'l vous plait !!!
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga

2. Bingo a Arles. La família de Soria va aprofitar l’estada a Colliure per anar a Elna i visitar la Catedral i el claustre. Sortint, van anar a donar un vol a peu pel casc antic. De cop i volta van passar per davant d’una mena de casal de jubilats. Feien un bingo. Cosa molt curiosa: els números els cantaven en francès, però els comentaris entre número i número eren en català: “Le número dix, vinga vinga, que ara tocarà, le número vingt, aii, ens acostem ....”. Aquests francesos ...

3. Thomas Spieker. En el berenar d’estratègia que vam mantenir en un restaurant d’Argelaguer aquest dilluns, vam celebrar haver llegit l’entrevista que el Diari de Girona feia a Thomas Spieker. Tots vam recordar els molts bons records d’aquest bon amic, expropietari i director del Chic de Roses. Gràcies a ell, aquesta discoteca es va convertir a meitat dels anys 80 i principis dels 90 en un autèntic referent del glamour de la Costa Brava. Molt de jovent de Perpinyà baixava expressament a la discoteca. L’Spieker va ser l’autèntica ànima d’aquell club que molts saratonians enyorem. Ai... si aquelles parets parlessin ... !!!

4. Saludem en Pau Canaleta. Ens ha fet un enllaç. Nosaltres també li corresponem i us convidem a visitar el seu bloc.

5. Per als “socialistes de Lacoste”. Boníssima l’editorial d’El País (14 octubre). Us oferim un fragment: “La aparición de nuevos casos de conflicto entre escuelas públicas y alumnas que portan el hiyab ha reabierto la polémica del velo en los centros docentes. Tanto en el episodio de Girona como en los dos más recientes de Ceuta, las autoridades educativas han decidido permitir que las niñas asistan a clase con el hiyab, desautorizando la negativa de los centros en virtud del derecho constitucional a la educación. Ha sido una decisión acertada, porque lo que está en juego no es la conveniencia, o no, de prohibir el velo en la escuela, sino la posibilidad de hacerlo con los instrumentos jurídicos existentes. Rechazar en los colegios públicos a las alumnas con hiyab supondría dictar una prohibición que, según se exige en un Estado de derecho, no tiene apoyo en una ley y que, además, podría entrar en conflicto con el artículo 27 de la Constitución. (…).

El Fluocaril a meitat de preu !!!

Aquest pont del Pilar ha estat aprofitat per molts de gironins per visitar el departament dels Pirineus Orientals, és a dir, allò que aquí a Catalunya tant ens agrada dir: la Catalunya Nord. La meva senyora, l’Elsa, i el nostre fill Hugo, vam aprofitar per anar d’entre altres llocs a l’Auchan. Feia temps que no hi anàvem i després de dinar aquest passat divendres en un macro restaurant a la Jonquera (on donen marisc i peix congelat a bon preu), vam emprendre el camí cap a la nostra estimada Perpinyà. No us avorrirem dient tot el que allí vam comprar-hi, però si que us volem recomanar que aneu a la farmàcia de l’Auchan. Està situada en el passadís, a dins mateix de l’edifici, però abans d’entrar al supermercat, al costat mateix de la llibreria. França té la fama de fabricar unes bones aspirines. Nosaltres per si de cas, en vam comprar una capsa, lògicament dels laboratoris UPSA, genuïnament franceses.
Ara bé, qui va quedar sorpresa va ser la meva dona Elsa. Ella, que fa servir la marca dentrífica Fluocaril, es va trobar que estava marcada a meitat de preu. El pack de dos tubs de 125 mg que a la farmàcia de sota casa costa uns 10 euros, allà ens va costar 4.95. Increïble !!! Em vam comprar dos packs. El viatge va pagar la pena. Recomanem per tant a tos els nostres admiradors i fans que quan vagin a l’Auchan, entrin a la farmàcia i mirin els preus. Hi sortiran guanyant.
Juan Planas de Cuixart, responsable d’economia de Club Saratoga

2. Estafa a Colliure. La família de Soria està que trina, i en especial la Carla. Divendres també van visitar els Pirineus Orientals. En Juan de Soria i la seva estimada Carla van anar a dinar romànticament en un restaurant a Colliure, en el centre mateix del poble. Els hi van cobrar per una aigua 4 euros !!! Ja us donarem més detalls. Aquest dilluns tenim berenar d’estratègia en un restaurant d’Argelaguer (fan embotits a la fusta que ens tornen bojos).

3. Terres Catalanes. Aquest és el títol d’una interessant revista que es pot trobar en el departament dels pirineus orientals, i com no a l’Auchan. Per cert, tota ella en francès, i és que el títol juga amb els dos idiomes: català i francès. Bona revista, recomanada, és un estil del Top Girona.

4. Pobre català!!! Fa pena veure com no es parla gens de català en tota aquesta zona. Entenen més el castellà que el català. Fins i tot, hi ha qui prefereix que parlis en anglès abans que en català o castellà !!! Tenen el català com a pur aspecte folklòric. Quina pena.

5. Alerta amb només els vots sobiranistes. Ha d’anar en compte l’amic Felip Puig quan diu a La Vanguardia que “El rumb de CDC és la sobirania i la confederació la propera parada”. Convergència i Unió arrossegava, ara cada cop menys, vots centrats no sobiranistes, però si catalanistes, del cinturó vermell. Aquests poden desaparèixer definitivament no només en el cinturó vermell sinó també a altres zones de Catalunya, i aleshores CiU perdre vots. Creiem que no és el camí per a CiU intentar treure vots d’ERC, ja que aquests ja els hi marxen per si sols i tornen a CiU. I els independentistes i sobiranistes ara ja tenen les CUP. Qui ha quedat descentrada és ERC. Temps al temps.

Whiskys en el Hilton del Caire

Fa uns 10 anys vaig tenir l’oportunitat d’anar amb en Juan Planas de Cuixart i en Mauricio Javier Estrach al Caire (foto). Feia temps que ens ho havíem proposat i com que teníem a la vista les nostres respectives bodes, vam pensar que millor anar-hi de solter, que després, un cop casat ja no només manes tu a la teva vida i potser a la parenta, això d’anar a països àrabs no li emociona massa. Hi vam anar al setembre i ens vam, hostatjar a l’hotel Les Piràmides, molt a prop de les 7 meravelles a la ciutat de Giza (Gran Cairo). Un bon hotel relació qualitat/preu. Sí, és cert que ens haguéssim pogut hostatjar en el Sheraton, així ho volia en Mauricio, però vam creure al final, que amb els diners que ens estalviàvem els podíem aprofitar per visitar coses i fer excursions.
Ens van vendre la moto de que al Caire els àrabs no fumaven tabac. L’únic que fumaven era cachimba, una mena de pipa grandiosa amb aroma de poma. També ens van vendre la moto que no menjaven porc i per tant el pernil salat no el veuríem per enlloc. Bé és cert, que en el nostre hotel no vam menjar porc en cap moment, això ho volem deixar clar. I també ens van vendre que no bevien alcohol. Ara bé, com que quan vas de viatge t’agrada veure món, vam preguntar a la recepció on eren les botigues pijes del Caire. Ens van recomanar les botigues de l’hotel Hilton, al centre mateix, molt a prop del Museu. Vam agafar un taxi (per un parell de dòlars vas on vols) i ens hi vam plantar. Cal dir que les botigues estan en un edifici d’unes tres plantes, al costat mateix de l’hotel.
Efectivament, allà hi trobem botigues de roba d’alt estànding. En Juan Planas de Cuixart, per exemple, es va comprar uns texans Versace per ell i uns de Dolce&Gabanna per l’Elsa, la que seria futura esposa (encara ho és). Ara bé, no ens vam estar d’entrar en el bar. Un bar pijote com us podeu imaginar, amb moqueta i tot, on per cert s’hi reunia la jovenalla crême de la crême de la capital egípcia. D’entre 25 i 40 anys. La majoria fumava (tabac ros americà de primeres marques), jugaven al billar, bevien cubates i vestien com si haguessin passat abans pel Furest.
En Maurici, que és molt atrevit va preguntar a un d’ells en anglès: “escolti’m sap on puc trobar pernil?”. Amics lectors del club: el problema hauria estat escollir la varietat de pernil que haguéssim pogut arribar a comprar, això si, clandestinament. Segur que qui ha anat a fer el creuer pel Nil, sap que pagant una propineta, tens JB, Balletines, Smirnoff i el que fes falta.
I això a que ve a “cuento”? Resulta que a la guarderia municipal pública Ralet Ralet de Badalona, un pare pakistaní ha amenaçat en no portar la nena a l’escola els dies que se serveixi porc. A tal efecte, es quedarà a càrrec del seu germà, d’uns 11 anys, que tampoc aquell dia anirà a l’escola per cuidar-la. Apuntem una cosa: trobem bé que a aquesta nena, per anar a una escola pública, es respecti la multiculturalitat, i per tant no se li doni porc. Una altra cosa seria si anés a una escola privada. Ara bé, si això es permet, exigim que tots els divendres de quaresma donin l’oportunitat de menjar peix per aquells nens i nenes catòlics que així ho desitgin. D’acord?
Ricardo Planasdemunt, responsable de lleure i esbarjo de Club Saratoga.

Bravo Felip Puig !!! Ens alegrem que siguis el secretari adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Sabem que a la distància curta ets molt simpàtic i molt de la broma (això ens han dit). Demostra-ho també quan surtis en el faristol de premsa del Parlament. Per serietat ja tenim els parlaments d’en Ridao.
Un consell Felip: promociona la joventut; Recoder, Campuzano, Xuclà, Pujol (l’Oriol), Puigdemont ... i fins i tot l’Assumpció Lailla (ja se que és d’Unió) però no coneixem noies joves de CDC !!!

Per Joan Puig. Nosaltres preferim en Camil que en Canet per un motiu clar: no ens va agradar l’actitud d’en Canet després de les eleccions municipals a Figueres on va voler pactar amb tothom per escalfar cadira de govern a l’ajuntament. Al final a la gent se li veu de quin peu calça. Tu tens possibilitats? Oi tant que si!!! Mira Joan, en Luis de Carlos Amat, el nostre Vicepresident primer, és soci del Reial Club de Tennis Barcelona. Club Saratoga proposa que tu i en Camil quedeu un dissabte, aneu al Reial Club de Tennis i feu una cursa de natació a la piscina tan pija que tenen. Qui guanyi encapçala la llista. Qui perdi anirà de segon. Amb el que tu hi entens en piscines segur que guanyes !!! Per cert, res a objectar de la teva tasca a l’ajuntament de Blanes. Felicitats.

Les "notícies cristianes" del Gara

Aquests dies m’ha interessat seguir el tema de les detencions de persones relacionades amb Batasuna per tractar-ho en el nostre sopar setmanal d’estratègia. És un tema que pot ser delicat i crec que és bo sempre conèixer les dues visions d’una mateixa notícia per fer-ne després una anàlisi no partidista. Com que els membres del Club som lliures ens ho podem permetre. Vaig llegir tot primer El Mundo i després el Gara. Un cop llegit el diari d’en Pedro J vaig decidir saber que n’opinaven els del Gara. Vaig clicar aquest domini: http://www.gara.es/ La meva sorpresa va ser el comprovar com una empresa que no té res a veure amb aquest diari havia comprat el domini per oferir, “teòricament”, notícies. Una de les opcions que ofereixen és la de “Noticias Cristianas”. Home... “pot ser interessant, la veritat que sí”, vaig pensar, i lògicament hi vaig clicar. Automàticament per comptes de notícies cristianes ens surt això: “Citas con cristianas. ¿Quieres conocer chicas cristianas interesantes? PARSHIP es tu sitio”. Em va picar la curiositat i vaig clicar damunt l’adreça que hi sortia que és aquesta http://www.PARSHIP.es/cristianos però... per sorpresa meva, resulta que aquesta pàgina no existeix. Que hi guanyen fent això?, doncs molt fàcil, que investiguis l'arrel de la web, és a dir, que t'en vagis a http://www.parship.es/ Vaja al.lucinació. Carai tu !!! quines coses que passen a Internet amb les notícies cristianes que provenen del Gara !!!
Gustavo Andraitx, responsable de l’Àrea Política de Club Saratoga.

2. Camil Ros. Bravo per en Camil, secretari general de la UGT de Girona, que és un dels candidats per ser el número 1 al congrés per ERC. Home... entre tu i en Francesc Canet no hi ha color, la veritat. Ànims Camil !!!

3. El País deixa de ser independent. Llegim els membres del club que El País deixarà de tenir el subtítol de “Diario Independiente de la Mañana” a partir del proper diumenge 21 amb el nou canvi de disseny. El nou subtítol serà “El periódico global de noticias en español”. De moment, aquest nou lema ja figura a la web.

4. Tema Frankfut. Potser la nostra opinió farà gratar a més d’un, però estem d’acord amb un dels comentaris deixats en un post del bloc del periodista Eduard Batlle. És firmat per un tal Leoncio i diu així: “Què passaria si es fes una fira del llibre d'Espanya i no es convidessin a autors que escriuen en català, gallec i euskara? Hi hauria un xou increïble !!! Els nacionalistes catalans es queixarien per sentir-se apartats. Aquí fem nosaltres el mateix. Des de quan en Juan Marsé no és un escriptor català?”. Totalment d’acord, Leoncio.

5. La quarentena d’en Pere Pirlas. Hem rebut correus assessorant a l’amic Pere Pirlas. Però a nosaltres ens agradaria que ens deixéssiu comentaris aquí mateix en el bloc. A les 12.45 d’avui encara cap noia lectora del bloc havia donat consells al pobre Pere. Amics lectors masculins: quants de nosaltres no se sent emmirallat amb el pobre Pirlas?
Per cert, la Carla, ens ha reafirmat el que dèiem ahir del seu espòs, d’en Juan de Soria: “El meu estimat Juanito, només va patir 40 dies i prou”. Quina sort “juanito” (no ho sabíem que la Carla et deia així en la intimitat !!!).

Millor les 7 portes?

Un bon amic del Club ens ha enviat un correu en el que ens recomana anar a fer una reunió d’estratègia a les 7 Portes (foto), un altre dels típics restaurants de Barcelona que funciona des del segle XIX. Ens comenta que té la mateixa categoria que Los Caracoles i que potser menjarem més bé. No ho dubtem, segur que sí. Fa uns mesos un servidor hi va anar amb uns companys de l’empresa i tots vam sortir satisfets. Recordo haver menjat una crema de llagosta, una graellada de peix i després de postres un gelat de vainilla amb xocolata calenta per sobre. Regat amb vi blanc i després un cafè. Em va sortir per uns 70 euros. Semblant a Los Caracoles. No recordo si la parrillada de peix era més completa, però la qualitat era la mateixa. Ens ho apuntem per una futura sortida a Barcelona. Per qui ha anat a Les 7 Portes i a Los Caracoles, preguem que ens facin saber les seves opinions en aquest mateix bloc. Les 7 portes està al passeig marítim.
Carlos de Imaz, responsable de Gastronomia de Club Saratoga.

2. Solidaritat amb Pere Pirlas. Hem rebut correus que ens mostren la solidaritat de molts lectors d’aquest bloc amb el nostre amic Pere Pirlas. Algú fins i tot ha deixat un missatge en un anterior post. Sort que en Juan de Soria no té aquest problema amb la seva estimada Carla !!! Alguna lectora d’aquest bloc pot assessorar a l’amic Pere Pirlas?

3. Escoles privades a Girona. Per a la nostra amiga blocaire Mar. A Girona només hi ha dues escoles privades, i no tres com afirmaves en un comentari de post. Són: Montessori i Sant George’s School. Tant les Alzines com Bell-lloc són concertades com totes les altres escoles religioses de Girona. Maristes, Vedruna, Masmitjà, la Salle ...

4. Bravo per Salvador Garcia. Ens agrada la seva secció de cada dilluns a la contra d’El Punt titulada "Una rega a l’hort". Felicitats!

5. Frase boníssima dels engaviats de l’Askasvayu: “Si has perdut saps què és guanyar” (surt avui en un diari local). La dediquem a un amic lector molt treballador que porta molts d’anys en una empresa com a segon. El que va de primer plega i l’empresa ha buscat una persona de fora per substituir-lo. Tranquil, ja et tocarà el teu torn i sinó que s’ho facin mirar, tampoc s’ho mereixen. Tu tranquil.

6. Oriol Pujol? Sí. Avui El Mundo parla d’Oriol Pujol com a substitut de Mas si aquest no aconsegueix ser president de la Generalitat en les properes eleccions autonòmiques.

Més mocadors

Els saratonians entenem que el tema del mocador crea discrepància. Hi ha moltes persones que van de progres per la vida i que després els hi rasca el melic que en el cole tant progre (per això porten el nen a la pública) hi vagin persones que tinguin creences religioses i puguin portar vel.

N’hi ha que els hi toca portar el nen en una escola pública concreta, on la presència d’immigrants és alta, i se les ingènuen per matricular-lo en un altra d’un altre barri més pijote de Girona on se sap que, o bé no n’hi ha, o que no n’hi ha tants. Escoles com el Lorenzana, el Bruguera o l’Eximenis, per exemple. Oi que és maco portar el nen aquí? Oi tant, i després presumeixen d’escola pública !!! Quants nens i nenes van en aquestes escoles que no els hi correspondria?
L’escola pública és demòcrata amb tots els ets i uts, no només per esquerranots de Lacoste.

Per cert, preguem si us plau que els comentaris que deixeu en aquest bloc siguin educadament correctes, sense faltar ni insultar. A la vida hi hem de posar un amica de pebre, de salsa ... L'objectiu d'aquest bloc no és fer "cabrejar" a ningú, ans tot el contrari. Volem que mentre el llegiu a la feina o a casa, us porti una mica d'alegria. De penes ja en tenim prou a la vida. Ànims !!!

Nota: referent a un comentari deixat per una persona autoanomenada “Tu-diràs”, volem recordar que el Sr José Montilla, president de la Generalitat, porta els seus tres nens a l’escola alemana de Barcelona. Creiem que allà no tenen aquest dilema.
(A la foto una presentadora d’Aljazzera sense i amb mocador)

Claudio Sarabia, president de Club Saratoga

2. Parlant de Lacoste. A què ve identificar amb un polo Lacoste un pijo del PP com han fet les Joventuts Socialistes en un video? Si hi ha ple de socialistes i gent anomenada d’esquerra que va amb Lacoste i Polo Ralph Lauren !!! Si hi ha polítics d’esquerres amb càrrec a l’Ajuntament de Barcelona que vesteixen a Gonzalo Comella !!!

3. Benach cobrarà 146.539 euros !!! Sí, efectivament. El president del Parlament de Catalunya (ERC) cobrarà 146.539 euros bruts anuals, o el que és el mateix 10.467 euros mensuals (14 pagues) que traduït en pessetes són: 1.737.522 pessetes brutes mensuals. I pensar que hi ha gent que això ho cobra al cap de l’any !!!

4. Facilitats per als qui tenen iots. El govern espanyol (PSOE) ha decidit rebaixar els impostos dels iots i dels avions privats. No és cap broma. Llegiu-ho aquí. Els saratonians n’estem molt satisfets, ja que en més d’una ocasió ens havíem queixat a l’antic president Aznar (PP) de que els impostos per aquest tipus de joguines eren massa cars. Ara, amb un govern d’esquerres ho hem aconseguit. Com ha de ser. Gràcies !!!

5. Llegim avui en el Diari de Girona que la Cafeteria Saratoga de Girona torna a obrir les seves portes. Ens alegrem !!! Que tingueu molta sort.

6. Quarantena. Un amic d’en Juan de Soria, en Pere Pirlas, va ser pare ara fa un any. Feia temps que no es veien i en un moment de la conversa en Pere li diu: “Jo pensava que la quarantena durava 40 dies i crec que em durarà 40 anys !!!”. Efectivament Pere, i això et passa ara que tens el primer nen, espera’t a tenir el segon !!!!

Democràcia: acceptar el hiyab

Finalment la Shaima podrà anar amb el hiyab (el vel que tapa els cabells i el coll de la dona) a l’escola Annexa de Girona després de tota la publicitat que ha rebut aquests dies. Com a president del Club, i recollint les opinions diverses dels membres que el formem, ens sorprèn que en un estat aconfessional com el nostre, una nena pugui tenir aquests problemes en una escola pública. Diferent hauria estat si això hagués passat en una escola religiosa concertada. Us ho imagineu? Doncs no cal, perquè diferents portaveus de l’Església Catòlica ja han afirmat que el mocador islàmic ha de ser acceptat a l’escola.
A què treu que en un estat democràtic una nena no pugui portar el cabell tapat? Se n’han dit molts motius de perquè algunes dones àrabs –no totes- decideixen portar el hiyab. En general, ho fan per respecte a Déu, com abans les nostres àvies entraven a l’església ben tapades de cara amb un vel negre que a l’estiu les feia suar de valent. Una altra raó és per no “provocar” amb la seva bellesa.
Si a la Shaima se li prohibeix el hiyab, a qualsevol altre nen o nena se li ha de prohibir portar medalles o creus. I per què no?, samarretes amb el rostre de Jesús o també del Che Guevara. I si anem més lluny, per què es permeten les samarretes de clubs de futbol?
La democràcia consisteix en acceptar l’altra tal i com és, acceptar opinions i creences dins del respecte. La societat va canviat i la immigració és ja una realitat tant patent a les nostres comarques que a molts se’ls hi fa gran i els hi costa acceptar.
Ahir l’acudit de JAP a El Punt i avui l’article del periodista Xevi Xirgu, en el mateix rotatiu, encerten de ple. No crec pas que ningú s’hagi alterat per veure un hiyab; en canvi, si que crec que alumnes i professors s’hauran posat nerviosos quan veuen un tanga que tafaneja per damunt d’un pantalonet texà curt de cintura. Més si aquest tanga és negre amb la part de dalt vermell amb lletres blanques que posen: Calvin Klein.

Claudio Sarabia, president de Club Saratoga

2. Àlex Saez torna amb el seu bloc. Benvingut de nou!!! Llegiu-lo.

3. Bloc recomanat. El de José Antonio Donaire, diputat socialista. Interessant.

4. Molt bona. Sí, Molt bona la declaració que es llegeix avui en el Diari de Girona de l’ex-alcalde de la Bisbal d’Empordà. Resulta que Ramon Romaguera va ser enxampat per la policia municipal de Girona per excés de velocitat i per no tenir el permís de conduir renovat. Resposta de Romaguera: “Estava plenament dedicat a l’alcaldia i no vaig trobar el moment (de renovar-lo)”. Genial.

Les Quatre barres a les matrícules franceses

Llegíem a Le Monde que Sarkozy obligarà que les matrícules dels cotxes francesos portin properament un distintiu regional. En aquest cas, després del número del departament, hi haurà la bandera de la regió. Un bon exemple a imitar, ara que el tema de les xapes ha quedat aparcat, sembla definitivament. No deixa de ser curiós que no s’hagi activat, més quan ERC va donar suport a l’investiudura de Zapatero. Per què no es torna a parlar de les matrícules?

Amics lectors del club, fixeu-vos amb una cosa curiosa, un govern de dretes com el de Sarkozy permetrà que es llueixi i es presumeixi de banderes regionals. D’aquest manera els amics de Perpinyà podran portar molt cofois la del Llenguadoc-Rosselló (a la foto). Presumiran de les quatre barres. Aquí, amb un govern de dretes com el d’Aznar va ser impossible i amb un d’esquerres també. Conec amics socialistes impressionats amb Sarkozy. No és per a menys.
Gustavo Andraitx, Àrea de Política de Club Saratoga

2. Semàfor de nou. Deixarem el tema semàfor perquè al final sembla que l’ajuntament s’ho pren a “pitorreo”. Avui a les 8.20 del matí tornava a funcionar i les cues eren impressionants. Han fet la prova de no posar-lo a hores punta durant un parell de dies, amb un municipal que controlava el trànsit, i les cues desapareixien. Es veu que interessa que hi hagi cues a la plaça dels Països Catalans? Algú ens haurà d’explicar el per què. Tema “zanjat”, com diria Gaspart. Ja s’ho faran i ja ho patirem nosaltres.

3. Nova Vanguardia. Juan de Soria –el nostre relacions públiques- ens ha fet la següent anàlisi del nou disseny:

és més petita, hi ha més color, té més pàgines d’economia, desapareix “societat” per “tendències” i el paper segueix embrutint els dits, potser més que abans. Creiem que es tracta d’un lífting acurat. Com aquella noia que passa d’un pintallavis de l’Oreal a un de Channel. Ara bé, els continguts no han canviat, i per tant seguim llegint un diari que ens fa saber les notícies d’ahir. Ningú s’atreveix a fer el primer pas al gran canvi i els diaris segueixen informant de notícies antigues. No seria millor més opinió i més reportatges d’investigació? Les notícies d’ahir ja les coneixem per haver-les vist a Internet i a la televisió i haver-les escoltat a la ràdio. Per cert, La Vanguardia segueix oferint molta política en una societat que cada cop en passa més d’ella. Público fa el mateix, obre portades amb temes polítics i judicials que no interessen a la majoria de joves. Això si, Público incorpora seccions de tecnologia, naturalesa i ecologia i fins i tot història. Una originalitat que cal aplaudir.

4. Foto de Montilla. Agafeu La Vanguardia d’avui. Mireu la foto de portada: Javier de Godó, Zapatero i José Antich. Mireu ara la pàgina 30: Montilla, Javier de Godó, Zapatero i José Antich. Per què Montilla no surt a la portada?

5. Rifland !!! A Salt un grup d’àrabs ha creat el Rifland CF. Juguen a la Tercera Regional, grup 29. Els partits són els dissabtes per la tarda. Serà interessant veure quanta gent arrosseguen, ja que diumenge passat, un ocellet ens ha dit que en el partit Salt-Fornells hi havia més gent visitant que local.

Hem anat a Los Caracoles !!!

Efectivament. Els saratonians vam anar a dinar aquest dissabte a Los Caracoles per marcar estratègia. En una web he pogut llegir que aquest restaurant està considerat entre els 20 millors d’Espanya, no en va, és un dels més antics de Barcelona, del 1835, i la seva fama ha passat fronteres. Surt a la majoria de les guies turístiques de la ciutat comtal, i per tant, no ha d’estranyar que hi hagi estrangers. Los Caracoles està situat al barri antic de Barcelona, al carrer Escudillers 14, a prop de la Rambla i al costat mateix de la Plaça Reial. El que més impressiona és l’entrada, ja que per anar al menjador has de passar pel mig de la cuina, on veus els fogons i com preparen el dinar. Una experiència curiosa.
La decoració també fa la seva gràcia, molt típica catalana noucentista i amb algun toc “spanish”. Obligada la visita al lavabo, ja que està al final de tot del restaurant i pots veure els diferents raconets que hi ha. Molt adequat per parelles enamoradisses (els raconets, no el lavabo).
Totes les parets estan adornades de fotografies de famosos que hi han passat, fins i tot el príncep d’Espanya, jugadors de futbol, artistes ...
Per començar els 10 saratonians que formem el club vam demanar, per anar picant, dos plats de pa amb tomàquet i pernil, croquetes i xipirons. De segon, tots vam demanar una graellada de peix. Estava composta per: un tall de lluç, un altre de rap, un tall de salmó, un escamarlà, una gamba, musclos i sèpia. Tot fresc, molt ben cuinat. Regat amb vi blanc Torres i aigua fresqueta sense gas. De postre, la majoria, aconsellats pel nostre president que hi va anar fa poc, la crema catalana.
Tot i que el restaurant porta per nom Los Caracoles, s’hi pot menjar tot tipus de plats típics catalans. Curiosament, una de les especialitats és el pollastre a l’ast, que es poden veure al carrer, a la cantonada del restaurant, en una mena d’aparador.
Després dels postres, cafès, tallats ...
Preu? Ens va sortir entre 60 i 70 euros per persona. No ho vam trobar car, degut a la qualitat dels plats i del tracte dels cambrers.
El cobert? Doncs no ens el van cobrar. Com recordareu el nostre president hi va anar fa poc, ell sol, i li van cobrar cap a dos euros. La veritat és que ho haguéssim trobat ridícul que ens els haguessin cobrat. Quan demanes la factura, te la porten amb una postal (a la foto) que representa el restaurant.
El recomanem? Oi tant que si !!! Recomanat total. Dos periodistes, amants de la bona taula com l’Eduard Batlle i l’Eduard Cid, s’ho passaran de meravella.
Carlos de Imaz, responsable de Gastronomia de Club Saratoga

2.Passajada. Després del dinar vam estirar cames anant a la Boqueria, plena a rebossar. Ens vam acostar també a Colom mentre xerràvem sobre l’estratègia a seguir. Per confusió, en Juan de Soria, el nostre relacions públiques, va entrar en una mena de videoclub a ma dreta al final de la Rambla. El vam haver de treure ràpid, ja que una mica més entra en una cabina on s’hi havien de posar dos euros per veure no se què d’un espectacle en directe. Ell es pensava que hi veuria un espectacle de màgia. Ningú se’l va creure.

3.Aclariment. La Carla, l’esposa precisament d’en Juan de Soria, va trucar indignada al nostre president pel comentari que vam fer del seu marit en el darrer post, on asseguràvem que “a certes hores del matí no saps si en Juan de Soria va o ve de casa”. Amiga Carla, en cap moment vam voler insinuar que el teu marit, després de les reunions d’empresa dels dijous que s’allarguen fins a altes hores de la matinada, se n’anés de copes al Girona 10, al Lux o al Lola; per posar el cas. El teu home és molt treballador !!!

4.Tema Ibarretxe. En el dinar a Los Caracoles, per marcar estratègia, vam parlar d’entre altres coses de la consulta del Sr Ibarretxe. Amics i amigues del nostre bloc: heu d’entendre que entre mossegada d’escamarlà i forquillada de rap, estiguéssim més pendent del menjar que d’altres coses. Però... hem de reconèixer que els Sr Ibarretxe els té ben posats i que ha agafat en fora de joc els amics d’ERC i de CiU. O no?

5.Toti Negre. Aquest bon amic parla de nosaltres. Doncs nosaltres el recomanem. Visiteu el seu bloc.

6.Record per Lois Maxwell. La Money Penny de James Bond que ha mort darrerament.