dilluns, 1 d’octubre de 2007

Hem anat a Los Caracoles !!!

Efectivament. Els saratonians vam anar a dinar aquest dissabte a Los Caracoles per marcar estratègia. En una web he pogut llegir que aquest restaurant està considerat entre els 20 millors d’Espanya, no en va, és un dels més antics de Barcelona, del 1835, i la seva fama ha passat fronteres. Surt a la majoria de les guies turístiques de la ciutat comtal, i per tant, no ha d’estranyar que hi hagi estrangers. Los Caracoles està situat al barri antic de Barcelona, al carrer Escudillers 14, a prop de la Rambla i al costat mateix de la Plaça Reial. El que més impressiona és l’entrada, ja que per anar al menjador has de passar pel mig de la cuina, on veus els fogons i com preparen el dinar. Una experiència curiosa.
La decoració també fa la seva gràcia, molt típica catalana noucentista i amb algun toc “spanish”. Obligada la visita al lavabo, ja que està al final de tot del restaurant i pots veure els diferents raconets que hi ha. Molt adequat per parelles enamoradisses (els raconets, no el lavabo).
Totes les parets estan adornades de fotografies de famosos que hi han passat, fins i tot el príncep d’Espanya, jugadors de futbol, artistes ...
Per començar els 10 saratonians que formem el club vam demanar, per anar picant, dos plats de pa amb tomàquet i pernil, croquetes i xipirons. De segon, tots vam demanar una graellada de peix. Estava composta per: un tall de lluç, un altre de rap, un tall de salmó, un escamarlà, una gamba, musclos i sèpia. Tot fresc, molt ben cuinat. Regat amb vi blanc Torres i aigua fresqueta sense gas. De postre, la majoria, aconsellats pel nostre president que hi va anar fa poc, la crema catalana.
Tot i que el restaurant porta per nom Los Caracoles, s’hi pot menjar tot tipus de plats típics catalans. Curiosament, una de les especialitats és el pollastre a l’ast, que es poden veure al carrer, a la cantonada del restaurant, en una mena d’aparador.
Després dels postres, cafès, tallats ...
Preu? Ens va sortir entre 60 i 70 euros per persona. No ho vam trobar car, degut a la qualitat dels plats i del tracte dels cambrers.
El cobert? Doncs no ens el van cobrar. Com recordareu el nostre president hi va anar fa poc, ell sol, i li van cobrar cap a dos euros. La veritat és que ho haguéssim trobat ridícul que ens els haguessin cobrat. Quan demanes la factura, te la porten amb una postal (a la foto) que representa el restaurant.
El recomanem? Oi tant que si !!! Recomanat total. Dos periodistes, amants de la bona taula com l’Eduard Batlle i l’Eduard Cid, s’ho passaran de meravella.
Carlos de Imaz, responsable de Gastronomia de Club Saratoga

2.Passajada. Després del dinar vam estirar cames anant a la Boqueria, plena a rebossar. Ens vam acostar també a Colom mentre xerràvem sobre l’estratègia a seguir. Per confusió, en Juan de Soria, el nostre relacions públiques, va entrar en una mena de videoclub a ma dreta al final de la Rambla. El vam haver de treure ràpid, ja que una mica més entra en una cabina on s’hi havien de posar dos euros per veure no se què d’un espectacle en directe. Ell es pensava que hi veuria un espectacle de màgia. Ningú se’l va creure.

3.Aclariment. La Carla, l’esposa precisament d’en Juan de Soria, va trucar indignada al nostre president pel comentari que vam fer del seu marit en el darrer post, on asseguràvem que “a certes hores del matí no saps si en Juan de Soria va o ve de casa”. Amiga Carla, en cap moment vam voler insinuar que el teu marit, després de les reunions d’empresa dels dijous que s’allarguen fins a altes hores de la matinada, se n’anés de copes al Girona 10, al Lux o al Lola; per posar el cas. El teu home és molt treballador !!!

4.Tema Ibarretxe. En el dinar a Los Caracoles, per marcar estratègia, vam parlar d’entre altres coses de la consulta del Sr Ibarretxe. Amics i amigues del nostre bloc: heu d’entendre que entre mossegada d’escamarlà i forquillada de rap, estiguéssim més pendent del menjar que d’altres coses. Però... hem de reconèixer que els Sr Ibarretxe els té ben posats i que ha agafat en fora de joc els amics d’ERC i de CiU. O no?

5.Toti Negre. Aquest bon amic parla de nosaltres. Doncs nosaltres el recomanem. Visiteu el seu bloc.

6.Record per Lois Maxwell. La Money Penny de James Bond que ha mort darrerament.

1 comentari:

Mar ha dit...

als caracols hi vaig anar fa anys i hi actuava la carmen mairena! el menjar boníssim, sí, però la mairena... sense comentaris.