Whiskys en el Hilton del Caire

Fa uns 10 anys vaig tenir l’oportunitat d’anar amb en Juan Planas de Cuixart i en Mauricio Javier Estrach al Caire (foto). Feia temps que ens ho havíem proposat i com que teníem a la vista les nostres respectives bodes, vam pensar que millor anar-hi de solter, que després, un cop casat ja no només manes tu a la teva vida i potser a la parenta, això d’anar a països àrabs no li emociona massa. Hi vam anar al setembre i ens vam, hostatjar a l’hotel Les Piràmides, molt a prop de les 7 meravelles a la ciutat de Giza (Gran Cairo). Un bon hotel relació qualitat/preu. Sí, és cert que ens haguéssim pogut hostatjar en el Sheraton, així ho volia en Mauricio, però vam creure al final, que amb els diners que ens estalviàvem els podíem aprofitar per visitar coses i fer excursions.
Ens van vendre la moto de que al Caire els àrabs no fumaven tabac. L’únic que fumaven era cachimba, una mena de pipa grandiosa amb aroma de poma. També ens van vendre la moto que no menjaven porc i per tant el pernil salat no el veuríem per enlloc. Bé és cert, que en el nostre hotel no vam menjar porc en cap moment, això ho volem deixar clar. I també ens van vendre que no bevien alcohol. Ara bé, com que quan vas de viatge t’agrada veure món, vam preguntar a la recepció on eren les botigues pijes del Caire. Ens van recomanar les botigues de l’hotel Hilton, al centre mateix, molt a prop del Museu. Vam agafar un taxi (per un parell de dòlars vas on vols) i ens hi vam plantar. Cal dir que les botigues estan en un edifici d’unes tres plantes, al costat mateix de l’hotel.
Efectivament, allà hi trobem botigues de roba d’alt estànding. En Juan Planas de Cuixart, per exemple, es va comprar uns texans Versace per ell i uns de Dolce&Gabanna per l’Elsa, la que seria futura esposa (encara ho és). Ara bé, no ens vam estar d’entrar en el bar. Un bar pijote com us podeu imaginar, amb moqueta i tot, on per cert s’hi reunia la jovenalla crême de la crême de la capital egípcia. D’entre 25 i 40 anys. La majoria fumava (tabac ros americà de primeres marques), jugaven al billar, bevien cubates i vestien com si haguessin passat abans pel Furest.
En Maurici, que és molt atrevit va preguntar a un d’ells en anglès: “escolti’m sap on puc trobar pernil?”. Amics lectors del club: el problema hauria estat escollir la varietat de pernil que haguéssim pogut arribar a comprar, això si, clandestinament. Segur que qui ha anat a fer el creuer pel Nil, sap que pagant una propineta, tens JB, Balletines, Smirnoff i el que fes falta.
I això a que ve a “cuento”? Resulta que a la guarderia municipal pública Ralet Ralet de Badalona, un pare pakistaní ha amenaçat en no portar la nena a l’escola els dies que se serveixi porc. A tal efecte, es quedarà a càrrec del seu germà, d’uns 11 anys, que tampoc aquell dia anirà a l’escola per cuidar-la. Apuntem una cosa: trobem bé que a aquesta nena, per anar a una escola pública, es respecti la multiculturalitat, i per tant no se li doni porc. Una altra cosa seria si anés a una escola privada. Ara bé, si això es permet, exigim que tots els divendres de quaresma donin l’oportunitat de menjar peix per aquells nens i nenes catòlics que així ho desitgin. D’acord?
Ricardo Planasdemunt, responsable de lleure i esbarjo de Club Saratoga.

Bravo Felip Puig !!! Ens alegrem que siguis el secretari adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Sabem que a la distància curta ets molt simpàtic i molt de la broma (això ens han dit). Demostra-ho també quan surtis en el faristol de premsa del Parlament. Per serietat ja tenim els parlaments d’en Ridao.
Un consell Felip: promociona la joventut; Recoder, Campuzano, Xuclà, Pujol (l’Oriol), Puigdemont ... i fins i tot l’Assumpció Lailla (ja se que és d’Unió) però no coneixem noies joves de CDC !!!

Per Joan Puig. Nosaltres preferim en Camil que en Canet per un motiu clar: no ens va agradar l’actitud d’en Canet després de les eleccions municipals a Figueres on va voler pactar amb tothom per escalfar cadira de govern a l’ajuntament. Al final a la gent se li veu de quin peu calça. Tu tens possibilitats? Oi tant que si!!! Mira Joan, en Luis de Carlos Amat, el nostre Vicepresident primer, és soci del Reial Club de Tennis Barcelona. Club Saratoga proposa que tu i en Camil quedeu un dissabte, aneu al Reial Club de Tennis i feu una cursa de natació a la piscina tan pija que tenen. Qui guanyi encapçala la llista. Qui perdi anirà de segon. Amb el que tu hi entens en piscines segur que guanyes !!! Per cert, res a objectar de la teva tasca a l’ajuntament de Blanes. Felicitats.